Presentem l'estudi “El valor social de Bellvitge 2030 Green”

El projecte de rehabilitació “Bellvitge 2030 Green” suposaria un retorn social de 4,61€ per cada euro invertit

En el marc de la Càtedra d’habitatge digne i sostenible impulsada per la UPF Barcelona School of Management amb la col·laboració de la Fundació Metropolitan House, s’han donat a conèixer, en un acte emplaçat a l’Il·lustre Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, les conclusions de l’estudi “El retorn social de Bellvitge 2030 Green” que té com a objectiu mesurar el retorn social de la inversió d’aquest projecte de rehabilitació urbana immobiliària i l’impacte positiu en el barri.

L’estudi, elaborat pel  Ramon Bastida, Vicedegà de Transferència de Coneixement de la UPF Barcelona School of Management, i l’Erola Palau, investigadora de l’Àrea d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM, analitza quines implicacions tindria aquest projecte en diferents àmbits com l’estat de salut del conjunt de residents, el confort, l’eficiència energètica o l’ accessibilitat, així com també mesura econòmicament quin seria el retorn social de la inversió per les diferents parts implicades.

La rehabilitació del barri implicaria un retorn social quatre cops major a la inversió

L’estudi conclou que el projecte de rehabilitació promogut per la Fundació Metropolitan House i la inversió associada al mateix (152 milions d’euros) suposaria un retorn social de 4,61 € per cada euro invertit: per a les administracions públiques (80% del pressupost total), el retorn social dels fons públics que s’invertirien en el projecte seria de 5,76 €, mentre que el retorn social de les aportacions del conjunt de veïns i veïnes propietaris dels habitatges (20% del pressupost total) arribaria fins a 23,04 € per cada 20 € mensuals satisfets.

Pel que fa a l’impacte econòmic, la inversió realitzada mitjançant aquest projecte també derivaria en un increment del valor dels habitatges pels seus propietaris. A més a més, la recerca de la UPF-BSM analitza la contribució del projecte en la generació de llocs de treball, el qual s’avalua en un valor superior a 18 milions d’euros.

Un barri més eficient i accessible

Entre les principals repercussions positives que s’extraurien de la implementació de Bellvitge 2030 Green en la vida dels veïns i veïnes del barri, especialment per a les persones d’edat avançada i amb limitacions de mobilitat, destaquen les millores en l’eficiència energètica i en l’accessibilitat dels habitatges. En menor mesura, també suposaria millores en l’estat de salut personal del conjunt de residents, en el confort, en l’espai i en la insonorització a l’habitatge, així com en l’estalvi en despesa sanitària i la satisfacció general dels residents del barri.

Un estudi pioner en la mesura de la creació de valor social

El present estudi és pioner en la mesura de la creació de valor social d’un projecte de rehabilitació d’edificis a nivell nacional. L’estudi aplica el SROI, una metodologia utilitzada en treballs similars en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis a nivell internacional i es basa en dades utilitzades en estudis previs i adaptades a les característiques del projecte Bellvitge 2030 Green.

La mesura del valor social generat per la renovació d’edificis és una pràctica habitual en països com els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit o els Països Baixos, entre d’altres. En aquests països, les administracions públiques tenen en compte la creació de valor social dels projectes, a més del valor econòmic, a l’hora d’adjudicar-los a una determinada empresa. A Espanya, aquest tipus de pràctiques s’estan començant a introduir en diferents àmbits de la contractació pública, tot i que encara no estan presents en alguns sectors, com l’immobiliari.

“Els resultats que hem obtingut de l’estudi són rellevants i demostren que la rehabilitació urbana és necessària per millorar la vida de les persones que hi viuen. La materialització d’aquest important projecte social podrà constituir un model de referència de rehabilitació i regeneració urbana per altres barris del nostre país” afirma Ramon Bastida, director de la Càtedra d’habitatge digne i sostenible de la UPF-BSM.

• En aquest enllaç pots accedir a l’informe complet.