Eleccions generals 23-J: desxifrant les claus de la campanya electoral

El diumenge 23 de juliol se celebraran unes precipitades eleccions generals a Espanya després que el president Pedro Sánchez decidís avançar els comicis a causa dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques realitzades el 28 de maig.

Els equips de comunicació i assessorament dels principals partits polítics han tingut el repte de preparar una campanya electoral amb només un mes d'antelació. Una campanya que decidirà qui governarà Espanya des de La Moncloa durant la legislatura vinent.

Hem preguntat als experts i col·laboradors del nostre Màster en Comunicació Política i Institucional, dirigit per Toni Aira i Carles Pont, perquè ens desxifren algunes claus de cara a la campanya electoral que acabarà el pròxim divendres 21 de juliol.

Iván Redondo (exdirector del Gabinet de la Presidència del Govern de Pedro Sánchez): "El debat el guanya el que acumula més minuts i segons sobre els temes i imposa les respostes".

Tot i que els debats no són una ciència escrita on hi pugui haver un guanyador o un perdedor irrefutable, si és cert que hi ha certs indicadors que ens mostren que candidat ha sortit amb més avantatge de l'envit dialèctic.

Iván Redondo, CEO del Grup Redondo i exdirector del Gabinet de la Presidència del Govern de Pedro Sánchez, ens en dona un d'aquests indicadors. El candidat que aconsegueixi imposar les temàtiques que beneficien el seu discurs amb el seu enfocament, o framing, tindrà molt de debat guanyat en aconseguir portar la batalla al seu terreny.

Sense anar més lluny, n'és un exemple el debat de dilluns passat entre Pedro Sánchez i Alberto Nuñez Feijóo. Durant el bronc debat entre els principals candidats a la presidència, tots dos líders van intentar imposar els seus marcs, sense èxit tot cal dir-ho. Si Sánchez retreia a Feijóo els pactes amb Vox, Feijoó ho replicava parlant dels pactes amb EH Bildu. Cap dels dos polítics va poder imposar els seus temes i el debat va degenerar en una espiral d'interrupcions, retrets i queixes que no va aconseguir convèncer ningú.

Toni Aira (codirector del MCPI de la UPF-BSM): "La comunicació de la política cada vegada va més de generar estats d'ànim, més que d'opinió. Durant un debat electoral, hem d'estar atents a qui insufla moral de victòria o al contrari".

Les emocions a la política són un motor fonamental per incentivar o desincentivar el vot. Toni Aira, codirector de l'MCPI de la UPF-BSM, ja indaga sobre això al seu llibre La política de les emocions.

Les sensacions i l'emocional cada dia s'imposen més a les dades i al racional, per la qual cosa la manera d'enfocar anímicament un debat és crucial perquè l'electorat et vegi, o no, com un possible candidat guanyador.

Carles Pont (codirector del MCPI de la UPF-BSM): "Els mitjans de comunicació es converteixen en actors de l'agenda política, especialment perquè determinen les temàtiques del debat públic".

La influència dels mitjans de comunicació continua sent un factor molt per tenir en compte en èpoques electorals. La seva capacitat per influir en la formació de l'agenda mediàtica i, per tant, l'agenda política juga un paper vital a l'hora de marcar quins seran els tòpics per tractar a la campanya electoral. Aquests tòpics poden beneficiar o perjudicar els partits, depenent de la seva alineació amb ells.

Per exemple, que qüestions com la seguretat estiguin a l'eix del debat beneficien més partits conservadors, mentre que altres temàtiques com els drets socials beneficien en major part els partits progressistes.

Pau Canaleta (consultor i professor de comunicació política): “L'objectiu de la comunicació de govern és donar sentit a l'obra de govern”.

La comunicació de govern és l'encarregada de transmetre a la ciutadania tota la feina que es fa des del poder executiu. Transmetre-ho correctament implica que la població sàpiga què ha impulsat el govern i el perquè. Sense una estratègia de comunicació clara i efectiva l'obra de govern es podria esvair, encara que s'hagi executat totalment.

Josep Maria Brugués (consultor i expert en comunicació de crisi): "Dels debats és especialment important els missatges, és a dir, les paraules clau que més han repetit cadascun".

El discurs dels polítics està calculat al mil·límetre perquè el seu missatge aconsegueixi calar a la ment de les persones. Si desgranem el discurs dels candidats durant els debats podrem comprovar a quines qüestions donen més importància i quines idees els interessa que arribin als seus possibles votants.