La disjuntiva energètica europea

Jaime Batlle
Codirector del Postgrau en Desenvolupament Directiu de Negocis Sostenibles de la UPF-BSM
__

El preu de l'electricitat deriva d'una "trampa comptable" que l'exministre d'economia espanyol Rodrigo Rato va atorgar a les elèctriques per establir el preu de l'electricitat en funció de la font d'obtenció més cara. És a dir, el gas. 

Llavors no s'incloïa la limitació de la font de carbó per a la producció d'electricitat com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS), quelcom a què va acollir-se Europa anys més tard en nom de la descarbonització tan necessària a efectes de la preservació del medi ambient. 

Abans de la guerra a Ucraïna, la inflació ja treia el cap, els dèficits públics eren habituals i la crisi de deute estava fora mesura a Europa

Però ara l'escenari és diferent. La guerra a Ucraïna i les consegüents sancions econòmiques al Kremlin han forçat que Rússia tanqui l'aixeta del seu gas a Europa –molt barat, per cert– en un moment en què, amb independència de la invasió russa d'Ucraïna, la inflació treia el cap i els dèficits públics eren habituals. Tot plegat, sota l'escenari de la crisi de deute de dimensions difícilment assumibles i fora mesura al Vell Continent tot intentant dominar el cavall desbocat en què l'economia europea s'estava convertint. 

Aquesta és la situació que deriva en un evident problema amb diverses realitats i incògnites a resoldre:

1. Com controlar la inflació (generada no només per l'escalada de preus de l'energia –la inflació subjacent a Europa està prop del 6%).
2. Com subministrar energia a Europa a preus raonables per controlar la inflació i mantenir la producció i generació del PIB per garantir un mínim benestar ciutadà davant del tall de subministrament de gas rus.

Resoldre aquests problemes implica adoptar un conjunt de mesures no gens fàcils que impliquen la gestió d'equilibris complexos. 

Prioritzar l'Agenda 2030 o l'economia?

Estalviar energia és una premissa que conté el sentit comú més elemental i desvincular el preu de l'electricitat derivada de la generada pel gas és una altra mesura urgent que caldria aplicar, encara que suposi eliminar els grans beneficis per a les elèctriques concedits anteriorment.

Per això, la decisió és simple i, alhora, complexa: o bé es carbonitza la producció elèctrica per obtenir un preu més competitiu però contrari a les polítiques de l'Agenda 2030, o bé s'assumeix l'elevat cost de l'electricitat –produïda a partir del gas– amb el consegüent impacte econòmic negatiu en un entorn inflacionista i de crisi de deute generalitzat a Europa. 

Escenaris irrenunciables són l'estalvi energètic i l'impuls sense pal·liatius de les energies renovables i el seu emmagatzematge

La decisió, doncs, no és fàcil, i en la seva tria assistirem a les fissures de la solidaritat entre els diferents països europeus que han d'adoptar-la, mirant cadascun d'ells endins de les seves fronteres i les seves necessitats, socials i econòmiques. 

En aquest context, veiem amb claredat la postura de França, interessada a potenciar l'energia nuclear, o la d'Alemanya, interessada a garantir el subministrament de gas a través del gasoducte que passa per l'estat espanyol, assegurant així el subministrament des del Magreb (Algèria). 

En qualsevol cas, la solució implica escenaris irrenunciables i, sens dubte, decisions complexes que condicionaran el futur econòmic europeu a mitjà i llarg termini. Escenaris irrenunciables són, doncs, l'estalvi energètic i l'impuls decidit, ja sense pal·liatius ni demores, de les energies renovables i el seu emmagatzematge a gran escala. 

Quin serà el model de producció d'electricitat?

Mentre aquestes dues solucions no garanteixin, avui dia, el subministrament i un preu raonable, per continuar generant PIB que permeti a l'economia europea en el seu conjunt superar el difícil context actual, cal prendre de manera urgent la decisió més complexa: quin serà el model per produir electricitat? 

L'energia nuclear hauria de ser el model mentre no es culmini la transició que coronaran, sense cap mena de dubte, més tard o més d'hora, les energies renovables. 

El paper de l'estat espanyol pot ser clau si es consolida com a instrument tecnològic en les energies renovables i com a potència en el seu emmagatzematge i transport

En aquest escenari, el paper de l'estat espanyol pot ser clau si es consolida com a instrument tecnològic en les energies renovables, amb què duem una inèrcia gens menyspreable, i ens consolidem com a potència en emmagatzematge i transport d'energia, atesa la infraestructura de què disposem. 

Ens trobem davant una oportunitat interessant si sabem aprofitar-la, però per fer-ho cal, com sempre, tenir visió a llarg termini i, sobretot, cohesió política en clau interna que ho faci possible. Aquesta darrera condició sembla més difícil.