Càpsula 5: Superar els obstacles per implementar un model de negoci circular

• Aquesta cinquena – i darrera – entrega de les càpsules de coneixement de la Càtedra Mercadona de la UPF-BSM analitza les barreres i obstacles en la implementació del model de negoci circular.

Les principals barreres per a la implementació del model de negoci circular han estat categoritzades i agrupades per diversos estudiosos del tema, donant un total de sis barreres actualment: barreres estructurals, operatives, financeres, d'actitud, tecnològiques i institucionals.

1. Barreres estructurals: es refereixen a aquelles causades a causa d'una distribució ineficaç en els rols referits a l'economia circular a l'empresa IA la manca de comunicació i transversalitat entre ells.
2. Barreres operatives: baixa previsibilitat en la quantitat i la qualitat dels productes per remanufacturar, cosa que sovint genera ineficiències en el sistema de remanufactura.
3. Barreres financeres: la incertesa en els beneficis financers i la rendibilitat potencial dels conceptes circulars. L'adopció de models circulars sovint implica un risc operatiu més gran per als membres de la cadena de valor.
4. Barreres d'actitud: la percepció dels actors sobre la sostenibilitat i el nivell d'aversió al risc. Destaca com a barrera la baixa acceptació entre els clients, causada per factors com els hàbits de compra o la percepció que els productes reutilitzats són inferiors als nous.
5. Barreres tecnològiques: disseny de productes i processos de producció. Alguns productes són més adequats per als models comercials circulars que altres.
6. Barreres institucionals: la manca de regulacions de suport i de consciència social.

Obstacles i impulsors d'una EC des de la perspectiva de les PIMES.

Les PIMES s'enfronten a obstacles importants en intentar adoptar models de negoci circulars, i gran part d'aquests desafiaments estan vinculats a qüestions financeres. Els alts costos d'inversió necessaris per implementar pràctiques sostenibles i les dificultats per obtenir suport financer són les barreres principals que aquestes empreses troben en el seu camí cap a la sostenibilitat.

Aquestes barreres són especialment significatives per a aquelles companyies que encara no han fet el salt cap a l'Economia Circular, ja que en molts casos la sostenibilitat es percep més com una despesa addicional que com una inversió. Tot i això, una solució clau per fer que la sostenibilitat sigui més atractiva per a les PIMES podria ser l'accés a incentius i suport financer.

Tot i que les dificultats financeres són una realitat, hi ha esperançadors senyals provinents d'alguns estudis i investigadors que identifiquen impulsors de l'Economia Circular, en particular a l'àmbit tècnic. Entre aquests factors motivadors hi ha la creació de nous llocs de treball, l'augment del coneixement i l'educació i la capacitació dels empleats.

Com podria ajudar la tecnologia a les empreses del sector agroalimentari per assolir una economia circular?

La transformació digital pot ser un impulsor important de la sostenibilitat i, per tant, de l'Economia Circular. Al sector agroalimentari la digitalització permet que les tecnologies de la informació juguin un paper crucial i involucrin múltiples actors.

La digitalització del sector agroalimentari prolifera a mesura que les tecnologies milloren la qualitat i la sostenibilitat dels cultius. Hi ha un enllaç positiu entre les tecnologies digitals i l'Economia Circular afirmant que les dades generades a les organitzacions a través de tecnologia poden ajudar a la transició sistemàtica cap a l'EC.

Els estudis identifiquen cinc aspectes de la digitalització directament relacionats amb l'economia circular:

1. IoT (Internet of Things) ajuda a perllongar la vida d'ús dels productes. Una arquitectura de IoT de disseny circular impulsa la recopilació de dades, millora el seguiment i el manteniment de la vida útil dels productes en ús i ajuda les empreses a prendre decisions per millorar la durabilitat del producte.
2. La integració de Big Data i la presa de decisions grupals a gran escala pot promoure la circularitat en integrar interaccions físiques i virtuals entre les parts interessades.
3. La IA i l'aprenentatge automàtic brinden diversos beneficis com ara la reducció de costos, la identificació de patrons ocults i la millora de la qualitat i la capacitat de resposta. L'arquitectura de les plataformes basades en IA permet recopilar, explorar i difondre coneixements relacionats amb la dinàmica dels sistemes circulars.
4. Blockchain pot facilitar el disseny de mecanismes d'incentius per encoratjar el comportament ecològic dels consumidors, augmentar la visibilitat, millorar l'eficiència i donar suport al monitoratge i la presentació d'informes d'acompliment. A partir de la tecnologia blockchain es poden desenvolupar plataformes com les d'arrendament compartit, cosa que afavoreix la col·laboració entre empreses i les redistribucions dels seus recursos excedents. A més, aquesta tecnologia ajuda les empreses a mesurar els seus processos perquè la presa de decisions es basi en dades científiques.
5. Altres tecnologies com el màrqueting digital, les plataformes digitals o el programari d'automatització de les cadenes de subministrament, coneguts com a ERPs (Planificació de recursos empresarials), poden facilitar la comunicació entre l'empresa i el mercat a partir de l'adopció d'EC i donant suport per a l'optimització de processos i estalvi de recursos i costos.

Fomentar el canvi sistemàtic cap a l'EC a les PIMES

L'economia circular ha emergit com un enfocament avantguardista per dirigir la transició cap a la sostenibilitat. Aquest procés abraça una transformació multifacètica que busca modelar els sistemes sociotècnics existents cap a patrons de producció i consum orientats a la sostenibilitat. La dimensió sociotècnica implica una sèrie d'"innovacions tecnològiques i no tècniques complementàries" que no només modifiquen l'estructura del sistema actual, sinó que també impacten en les pràctiques socials.

La promoció i la governança d'aquesta transició cap a l'EC han captat una atenció especial a causa del seu potencial per abordar desafiaments crucials, com l'eficiència energètica i la gestió de l'aigua i el transport, entre d'altres. La gestió d'aquesta transició a les empreses implica una sèrie de processos que inclouen experimentació, aprenentatge i adaptació, amb l'objectiu de donar forma a pràctiques de governança més sostenibles.

En aquest context, es destaca la interrelació entre el canvi social i tècnic, on els actors i les seves xarxes interactuen sota la direcció d'institucions, tant formals com informals, que busquen accelerar el desenvolupament i la implementació de noves tecnologies a la recerca de la circularitat. Els diversos actors en els grups socials es connecten i sincronitzen a través d'aspectes sociotècnics, i les tensions i les inestabilitats entre ells generen "finestres d'oportunitat" per a la innovació radical, fins i tot en l'àmbit de petites i mitjanes empreses.

Els estudis sostenen que l'èxit de l'EC requereix un canvi cultural, promovent la responsabilitat entre els productors i influint en les actituds dels consumidors envers el reciclatge. En conseqüència, aquelles empreses, siguin grans corporacions o pimes, que adoptin pràctiques circulars obtindran una imatge social positiva, considerada un actiu vital.

Un altre factor determinant per impulsar un canvi sistemàtic cap a l'economia circular és la innovació oberta dels emprenedors. Aquells amb una mentalitat orientada cap a la sostenibilitat enfronten el desafiament d'abordar de manera eficaç i eficient els problemes presents i futurs, com ara l'esgotament de recursos naturals i la desforestació. Per tant, la sostenibilitat es converteix en una força impulsora crítica de noves pràctiques a la societat contemporània. En aquest sentit, l'enfocament de l'Economia Circular sorgeix com un concepte econòmic innovador que pot contribuir significativament a mitigar els problemes ecològics i restaurar l'equilibri dels nostres ecosistemes, tant per a les PIMES com per a les organitzacions de major envergadura.