Els bancs, abans i després de la crisi: una retrospectiva

MIT Press reedita el llibre de referència “Microeconomics of Banking”, del professor Xavier Freixas

La crisi financera global del 2008 va suposar un abans i un després per molts sectors, però especialment pel sector bancari. “Abans hi havia molta menys regulació, i els bancs tenien més competència, tant internacional com del sector no bancari. Però la crisi va fer prendre consciència de la fragilitat dels bancs i de la necessitat de regular-los. També hi ha hagut moltes fusions -el que anomenem la consolidació del sector-, existeixen menys bancs i oficines que abans, i per tant els que han sobreviscut tenen més poder de mercat”, explica el professor Xavier Freixas, director del Màster Universitari en Finances i Banca de la UPF-BSM.

A més a més, hem viscut el fenomen imparable de la digitalització: “ara ens trobem amb criptomonedes, APIS, activitats de crowdfunding i altres innovacions. que competeixen amb els productes bancaris. També han augmentat les start-ups que ofereixen productes financers amb l’eficiència que aporten noves tecnologies com ara la robòtica o la IA. Naturalment, els bancs també poden comprar aquestes empreses i oferir aquests productes, però han de competir amb les petites empreses independents que també els ofereixen. En qualsevol cas, els marges bancaris hauran de baixar en el futur”, preveu el professor.

La digitalització també ha fet que el paper dels empleats i les oficines bancàries hagi disminuït molt: “evidentment, ja no tenen la importància que tenien fa 30 anys, i això vol dir que ara els bancs contracten  més personal per assessorar que per les operacions ordinàries, que estan totalment informatitzades”, indica el professor Freixas. “Molts de nosaltres no hem passat per l’oficina en els últims anys, jo el primer, ara ho fem tot per Internet”.

“Microeconomics of Banking”

És a dir, ens trobem en un món molt diferent al de fa no tants anys, un fet que es veu reflectit a la tercera edició del llibre “Microeconomics of Banking”, que Xavier Freixas ha coescrit amb el professor de la Toulouse School of Economics, Jean-Charles Rochet. El llibre, publicat per MIT Press, ofereix una visió integral de l’evolució de la teoria bancària i del món voluble de la mediació financera, i analitza els seus principals aspectes, alhora que ofereix les eines necessàries per comprendre com aquests han estat modelats.

“Abans pensàvem que eren els bancs només gestionaven el risc”, explica Xavier Freixas. “Però el llibre resumeix una sèrie de coneixements sobre el sector que indiquen la existència d'una ‘informació asimètrica’: quan un client demana un préstec al banc, en realitat el client sap més del projecte que vol finançar que el banc, i aquest és un element molt important per la concessió del préstec, per la seva durada i per l’exigència de garanties. Per aquest motiu, ara els mercats funcionen de manera molt diferent que abans”.

Respecte a la primera edició del llibre del 1997, que presentava una síntesi de tot aquest coneixement acumulat, el professor Freixas indica que “la nostra estratègia ha estat la d’aportar nous coneixements. Avui en dia disposem de molta més informació i moltes més dades, i això ens ha permès triar les teories que es veuen recolzades per més evidència empírica”.

En efecte, després de la crisi del 2008, “el que pensàvem que eren actius segurs i líquids van deixar de ser-ho. Avui dia és segur i líquid allò que els altres inversors pensen que és segur i líquid. I, si de sobte, es produeix un consens general de que alguna cosa ja no és segura i líquida, ens trobarem amb una crisi de confiança, tal i com va succeir amb la crisi de titulització de les hipoteques, que no eren tan segures com semblaven”.

A més de les seves tres edicions, el llibre “Microeconomics of Banking” s’ha traduït a diverses llengües, ha assolit més de 5.000 cites a Google Scholar, i es recomana a programes de doctorats en finances i en macroeconomia de tot el món, perquè “integra i condensa molts coneixements que abans estaven dispersos, i això és bo per algú que vol endinsar-se en aquesta àrea, tant per fer el doctorat com per treballar en un banc central, perquè indica als investigadors com s’han de moure abans de fer una anàlisi empírica”.