Aprenentatge basat en problemes: la realitat dins de l’aula

Què és l'Aprenentatge Basat en Problemes? Quin és el seu origen? Quins són els pilars pedagògics i els elements claus que sustenten aquesta metodologia? La UPF Barcelona School of Management acollirà el proper 9 de juny una jornada específica de formació adreçada a professors per dotar-los dels recursos necessaris per implementar aquesta metodologia en el marc del nou model docent de l’escola. Aquest article de la Mar Carrió i Josep-Eladi Baños, del Grup de Recerca en Educació en Ciències de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, ens explica la metodologia i les avantatges del seu ús dins a l'aula.

 

Aprenentatge basat en problemes: la realitat dins de l’aula
Per Mar Carrió i Josep-Eladi Baños. Grup de Recerca en Educació en Ciències de la Salut. Universitat Pompeu Fabra

Durant segles la educació universitària va estar basada en la transmissió de coneixements dels professors als estudiants, on els segons eren receptors passius d’allò que els primers havien decidit que havien d’aprendre. Si aquesta estratègia educativa podia estar justificada a la universitat medieval pel difícil accés als pocs llibres disponibles, va deixar de ser-ho amb l’arribada de la impremta cap el 1440. No obstant això, el model educatiu va seguir en la mateixa direcció durant els segles següents. Els primers canvis arribarien a finals del segle XX amb l’aparició de mètodes pedagògics que implicaven els estudiants en el seu propi aprenentatge. Un dels més estesos, i amb més d’èxit, ha estat l’aprenentatge basat en problemes, conegut també pel seu acrònim ABP.

La lògica de l’ABP es basa en l’exposició de l’estudiant a situacions reals o simulades a través de textos curts que han d’analitzar, plantejar les preguntes adequades, cercar la informació per respondre-les i arribar a la seva resolució. Per fer-ho possible, els estudiants treballen en grups reduïts en sessions de tutoria, sota la supervisió d’un professor que actua com a facilitador del procés d’aprenentatge. Després cerquen la informació a través dels mètodes que hagin escollit per respondre les qüestions plantejades, la comparteixen i la porten a la següent sessió. En aquesta, el professor els interroga per saber el grau de comprensió i aprofundiment al que han arribat i aquest procés segueix de forma iterativa fins la resolució final de la situació plantejada al principi de l’activitat. Finalment es redacta un informe on es recull el procés seguit, les preguntes plantejades i les respostes, així com les fonts emprades per fer-ho possible.

L’ABP té notables avantatges sobre l’ensenyament tradicional basat en classes teòriques i en activitats dirigides totalment pels professors. Permet una anàlisi més profunda de les situacions plantejades, la identificació de les qüestions més rellevants, la comprensió a través de les lectures que els propis estudiants identifiquen i la integració de tots els coneixements necessaris per resoldre el problema. A més, l’ABP permet aprendre múltiples competències generals que no es limiten a una disciplina i que seran de gran importància per a la vida professional futura. Dins d’aquestes s’hi troben, per exemple, la comunicació oral, la comunicació escrita, la capacitat analítica, el treball de grup, la gestió del temps, la distribució de tasques, la cerca d’informació, el pensament crític i la comprensió de la incertesa.  El mètode permet assolir també la integració de disciplines perquè les situacions plantejades mai pertanyen exclussivament a una sola disciplina, pel que s’evita compartimentar el coneixement com sol succeir en els estudis tradicionals. Aquest fet és d’una gran importància perquè permet comprendre integralment els problemes plantejats. Veiem alguns exemples aplicats a la docència de la biologia i la medicina.

En el nostre grau de Biologia Humana tenim vàries assignatures on emprem el mètode ABP de forma completa. Això permet que els nostres estudiants puguin aproximar-se a problemes complexos des del primer any i que precisin d’aprendre conceptes propis d’assignatures de cursos superiors per resoldre la situació plantejada. Aquesta no ve sempre en forma de text i hem emprat amb èxit altres formats, com notícies, còmics o bé fragments de pel·lícules, convenientment modificats, com el cas del film “Everest” que ha estat utilitzat per presentar la vida a l’alta muntanya. Per comprendre’l, els estudiants han de conèixer la fisiologia de la respiració, les conseqüències vitals de la deprivació d’oxigen, els mecanismes d’adaptació a aquestes situacions i com algunes aus ho han fet. Tot plegat permet que els estudiants comprenguin i aprenguin més fàcilment conceptes d’elevada complexitat.

En el nostre grau conjunt de Medicina utilitzem l’ABP des de primer curs per afavorir la comprensió del funcionament de l’organisme a través de la malaltia. Encara que els estudiants ignoren la patologia mèdica, la utilització de casos senzills permet adquirir coneixements de ciències bàsiques que permet comprendre com la malaltia es produeix mitjançant l’alteració dels processos fisiològics. És una introducció a la medicina clínica des del primer dia en un esforç perquè l’entenguin no com una llista de de símptomes sinó com una alteració de la fisiologia normal. Es tracta d’habituar-los a pensar d’una manera analítica i no reactiva, i a fer-los independents en el seu procés d’aprenentatge. L’experiència acumulada en prop de deu anys mostra que l’efecte és perdurable i facilita la comprensió de les assignatures clíniques.

En definitiva, doncs, l’ABP té efectes beneficiosos en l’aprenentatge que podríem resumir en dos de molt importants. En primer lloc, facilita la comprensió de les situacions reals d’una forma analítica. En segon, permet l’adquisició de nombroses competències útils per a tota la vida professional. Ambdós efectes són imbatibles: permeten un aprenentatge autònom i profund que ajuda a formar graduats amb capacitats imprescindibles per la vida professional.

.