Xavier Puig: 'La situació econòmica actual en els països occidentals es podria resumir: zero creixement, zero inflació i zero tipus d'interès'

Els preus de l'eurozona han caigut per primera vegada en cinc anys i la taxa d'inflació interanual de la zona euro s'ha situat al desembre en el -0,2%. La caiguda del preu del petroli ha acabat per portar a l'índex de preus a nivells negatius i la por a la deflació ha conduït a l'euro per sota dels mínims de 2006 a 1,181 dòlars. 'La situació econòmica actual en els països occidentals es podria resumir:zero creixement, zero inflació i zero tipus d'interès. Una altra vegada, i ja són diverses des de 2007, en els mercats financers hem d'afrontar una nova situació desconeguda', afirma Xavier Puig, director de programes de Banca i Finances de la UPF Barcelona School of Management.

Davant d'una situació així, què fer amb els nostres estalvis?
'El problema no està tant en la situació actual dels mercats financers com en la lògica inversora predominant des de fa generacions i que està ja molt interioritzada per la majoria dels inversors. Segurament, en aquesta nova situació, on els dipòsits o la renda fixa a curt termini ofereixen rendibilitats properes a zero, estarem més disposats a replantejar-nos el concepte clàssic de risc. A grans trets aquest paradigma central ve a dir-nos que qui no vulgui risc ha d'invertir en renda fixa ja que qui inverteix en renda variable (en borsa) està assumint un risc massa elevat. Però el que passa avui és que el risc ja no és el que era'.

Puig considera que en una situació de deflació hi ha dubtes sobre qui realment més risc. 'En una situació de deflació, amb tipus d'interès iguals a zero o negatius, q realment més risc: la renda fixa o la renda variable? No ho . Sincerament. Però el dubte és raonable', assegura.

Per a Puig, el risc s'ha d'analitzar en cada cas i en cada circumstància i actuar amb sentit comú, sense paràmetres preconcebuts ni paradigmes que no concorden amb la realitat de cada moment. Tot s'ha de replantejar contínuament. Repetir el que sempre s'ha dit pot portar-nos a incongruències fatals', apunta.

.