Sopar anual de l\'IDEC-Universitat Pompeu Fabra

El sopar anual que l\'IDEC-Universitat Pompeu Fabra ofereix als membres del seu Patronat, del Consell d\'Estudis i a les empreses patrocinadores i col·laboradores va celebrar-se el passat 30 de novembre. El convidat d\'aquesta edició va ser el sotsgovernador del Banc d\'Espanya, Sr. José Viñals. L\'acte va ser presidit pel rector de la Universitat Pompeu Fabra i president de l\'IDEC, Dr. Josep Joan Moreso, i va tenir lloc com ja és habitual a la seu de l\'IDEC a Barcelona.

En la seva intervenció, Viñals va destacar que el procés de modernització del nostre país en el context europeu es pot valorar a la vegada des de les vessants positiva i negativa. Europa està creixent a un ritme del 2,5% i la inflació està continguda, tot i els preus de l\'energia, bàsicament gràcies a les condicions favorables de finançament i a una destacable activitat comercial a nivell internacional. Aquest context afavoreix l\'estabilitat mundial. Vist des d\'un altre punt de vista, però, el creixement queda molt lluny del que gaudeixen altres països, com la Xina o els Estats Units. Europa pateix un problema estructural endèmic de creixement molt gran, que va més enllà de l\'aspecte econòmic, que abasta també els àmbits social i polític, i que posa en dubte la seva capacitat d\'adaptació a la globalització. Tot i que hi ha diferents teories que pretenen explicar aquesta situació, com la baixa demografia, la preferència dels europeus de dedicar més temps al lleure o les polítiques monetàries massa restrictives, cap dels fets no justifica la falta de creixement. La clau està en la baixa generació d\'ocupació i la baixa productivitat. La distància creixent en productivitat respecte dels Estats Units no es deu pròpiament al ritme de la revolució tecnològica, que ha estat similar arreu, sinó que rau en els sectors no tecnològics. Les empreses europees, i en especial les del sector serveis, no han aprofitat la tecnologia per canviar les seves formes de fer i els seus processos. Finalment, l\'absència d\'adaptació es deu al fet que no es generen incentius perquè les empreses innovin.

A nivell nacional les conclusions són les mateixes. Europa ha de tenir una agenda de reformes, per difícils d\'implantar que siguin. Altrament, els països membres ens juguem l\'èxit de l\'ampliació de la Unió Europea i entra en qüestió l\'estat del benestar. Tot i les possibilitats de futur, sense entendre els costos de no actuar serà difícil que Europa tingui joc en el panorama mundial que es dibuixa.

.