Salvador Alsius reflexiona sobre les avantatges i inconvenients del fals documental de Jordi Évole

El fals documental dirigit per Jordi Évole sota el nom de Operación Palace on explicava que el cop d’Estat del 23F havia estat un muntatge dirigit per José Luis Garci i orquestrat per tots els agents polítics de la transició, el CESID i la Casa Reial ha obert de nou el debat sobre els fakes a les aules de Periodisme de les Universitats.

El director acadèmic dels Màsters en Periodisme de l’IDEC-UPF, Salvador Alsius, valora la trajectòria i el valor demostrat per Jordi Évole. ‘Aquest debat sobre els fakes és recurrent a les aules de periodisme sense una conclusió clara al respecte, des que Orson Welles va radiar la novel·la La Guerra dels Móns com si fos un fet real. Era el primer i s’estudia com a fet experimental. Després n’hi ha hagut altres però fins quin punt té sentit avui dia aquest tipus d’engany’ es pregunta Alsius.

Reconeix les avantatges del format: la intriga, la provocació, el generar dubtes, el fer pensar i reflexionar la ciutadania, el doble debat arran els fets del 23F però també sobre la credibilitat dels mitjans de comunicació.

Però també hi veu els inconvenients: l’engany, la pèrdua de credibilitat de la professió, el sensacionalisme, la guerra d’audiències i, des del punt de vista estrictament professional, la manca d’ètica periodística. ‘En un moment en què el periodisme està tant en entredit, en què vivim la hibridació i confusió de molts gèneres; saltar-se les garanties de l’ètica periodística que ha de permetre que el públic percebi clarament que és informació, que és interpretació o què és ficció em genera molts dubtes sobre la utilitat d’aquest fake i què aporta al comportament dels mitjans de comunicació’.

També li sobta la complicitat d’alguns dels participants per la seva impecable trajectòria. Alguns polítics com Jorge Verstrynge, Eduard Bosch, Iñaki Anasgasti o Rojas Marcos però especialment de periodistes com Fernando Ónega o el mateix Iñaki Gabilondo. ‘Si el que es pretén, com ha explicat Jordi Evole, és fer reflexionar, penso que el periodisme té altres recursos que ho permeten’.

Per aquesta raó, sobre una balança de pros i contres, Alsius reconeix que li pesen més els inconvenients i malgrat admirar la carrera de Jordi Evole, considera que el fals documental  no és el format més adient per algú amb la seva trajectòria, distingida amb nombrosos premis i reconeixements periodístics.

.