'RSC no és sinònim de màrqueting social', Silvia Vílchez, MRW a l'IDEC-UPF

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un concepte avui en dia molt consolidat entre les empreses espanyoles i ja no és necessari donar una definició d?aquest concepte. Tot i això, durant els últims anys, ha sofert modificacions com a resultat dels canvis de l?entorn empresarial. L?IDEC-Universitat Pompeu Fabra, en el marc del Màster en Direcció de Recursos Humans a les Organitzacions, va organitzar el passat dilluns 4 de febrer una conferència amb Silvia Vílchez, Directora de Relacions Corporatives d?MRW, una de les companyies amb més trajectòria en qüestions d?acció social. La RSC sempre ha estat en perill de semblar una estratègia amb l?únic objectiu de guanyar diners, de la mateixa manera que el màrqueting social, però disfressat d?ovella. Per contra, Silvia Vílchez, diferencia els dos conceptes: ?RSC no és sinònim de màrqueting social? reclama ?perquè en el primer cas la filantropia és l?origen que ha evolucionat cap a alguna cosa més complexa?. Malgrat això, reconeix que, en qualsevol cas, no s?abandona l?òptica mercantilista, encara que destaca que existeix una base de sentit comú, d?humanitat. La paradoxa o aparent contradicció entre solidaritat i negoci, no va ser la única que es va generar al llarg de la jornada, on també es van tocar temes com la responsabilitat del govern o els tipus d?RSC a les empreses.

?L?estratègia de MRW es basa en tres punts d?igual importància: qualitat, expansió i RSC. No sabem a quin dels tres correspon el bon funcionament de l?empresa, així que no en retallarem cap?, afirma Vílchez. En el cas de l?empresa espanyola que el 2007 va complir 30 anys, l?RSC se centra no només en àmbits interns com les ajudes a la formació o la conciliació de la vida personal i laboral; sinó també en àmbits externs: una sèrie de plans socials molt estudiats amb els que s?intenta arribar a totes les persones. Amb aquestes dos branques de la seva RSC es genera un bon funcionament de l?empresa: baixa rotació, baix absentisme no justificat, alta antiguitat i una sensació d?orgull de pertinença a una organització compromesa.

Si l?empresa funciona bé, augmenta la qualitat, la productivitat i els usuaris, que també perceben un valor afegit en aquesta companyia, es decanten pels seus productes. ?No està demostrat que aquestes coses facin guanyar més diners, el que sí que està demostrat és que no fer-les costa diners?, resumeix Vílchez. Per això, les empreses, en general, no estan d?acord amb la intenció del govern de desenvolupar una llei que obligui a l?RSC, com sí ho estan els sindicats o les ONG. ?Ara les empreses que fan RSC són diferents, més competitives, i compten amb un valor diferencial?, explica. De nou la contradicció entre solidaritat i negoci. En aquesta línia, a més, els detractors de la RSC critiquen que si la societat exigeix a les empreses que ho facin, descarrega a l?Estat de reforçar l?estat del benestar.

Però fins a quin punt les empreses fan una bona acció social? ?A Espanya som el primer país europeu en número d?empreses que publiquen la seva memòria. És cert que moltes no estan auditades però per alguna cosa es comença...? Silvia Vílchez creu que la voluntat és un factor molt important a l?hora d?iniciar accions d?RSC, sobretot, el compromís de la direcció d?una empresa. Per altra banda, i aquesta és la segona paradoxa, cal exigir a les companyies més coherència: ?És millor no fer res i no presumir de res que fer alguna acció i presumir de molt? adverteix Vílchez. El públic de la jornada va preguntar si és millor fer poc o res. Vílchez remarca que la coherència es pot tenir fent poques coses: ?Es tracta de no regalar ordinadors si tens a un empleat treballant amb una pantalla que li està danyant la vista?, exemplifica. Per això considera que tant empreses grans com petites poden fer RSC, sempre que en tinguin ganes i segueixin uns criteris mínims de coherència.

.