Margarida Mas rep el Premi al Millor Pla de Comunicació externa del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Margarida Mas Sardà és llicenciada en Medicina i Cirurgia i va cursar el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de l’UPF-IDEC. Fa 10 anys que és directora de Galènia, una agència de comunicació especialitzada en el sector de la salut. El proper 27 d’octubre rebrà el Premi que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya al Millor Pla de Comunicació externa per la estratègia traçada per a comunicar la  “Tècnica MAASH” que duu a terme l’Hospital de Sant Celoni. El Col·legi de Periodistes ha volgut destacar així  “la bona gestió de la comunicació que ha permès que un petit hospital comarcal es projecti internacionalment i es posicioni com a referent d’una nova tècnica quirúrgica.”

- En què consisteix la tècnica MAASH de l’Hospital de Sant Celoni?

Es una tècnica pionera per la cirurgia de les pròtesis de maluc que minimitza la diferència de longitud de les cames i la possible luxació dels components de la pròtesi de maluc alhora que permet als pacients recuperar-se ràpidament fins al punt de posar-se de peu al dia següent de la intervenció i tornar a casa als 2 o 3 dies.

- Com van dissenyar la comunicació d’aquest projecte?

Enteníem que malgrat que la tècnica MAASH era pionera, innovadora i amb bons i prometedors resultats, no n’hi havia prou a enviar una nota de premsa. L’hospital de Sant Celoni és un hospital petit, comarcal, amb una activitat centrada en l’assistència, poca trajectòria en el camp de la recerca i amb pocs mitjans per dedicar a la comunicació. Habitualment apareixen a la premsa local, però en aquesta ocasió era necessària una projecció del missatge més enllà dels mitjans locals i comarcals. Calia, per tant, traçar una bona estratègia comunicativa. Vam recomanar que l’equip quirúrgic comencés a donar a conèixer la tècnica entre els especialistes, i alguns van visitar Sant Celoni, per conèixer la tècnica de primera mà. Això ens va permetre aconseguir que la tècnica fos coneguda per a molts dels  professionals de l’especialitat, abans  de donar-la a conèixer als mitjans de comunicació i d’aquesta manera, els mitjans podien trobar informació o contrastar-la entre les seves fonts habituals i de confiança, doncs no hi havia cap informació prèvia sobre la tècnica MAASH. L’elecció de quan i on també era important, de manera que vam buscar la oportunitat per presentar la tècnica, fora de programa, en un marc idoni com va ser  el Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica i així facilitar el fàcil accés dels mitjans de comunicació a l’equip quirúrgic i eliminar així la dificultat de desplaçament dels periodistes.

- I va funcionar?

Estem molt satisfets. Entre notícies, articles, reportatges,..hem superat els 70 impactes directes a mitjans de comunicació a nivell nacional, premsa especialitzada, radio i televisió, xarxes socials, etc. Un bon ressò mediàtic al que es va sumar també el premi Diario Médico 2013, l’interès generat a molts centres mèdics i congressos d’àmbit internacional i el reconeixement de l’Hospital de Sant Celoni com a centre d’excel·lència de la Corin Academy i fins i tot ja estan  impartint el primer curs de formació de la tècnica MAASH per professionals, a banda d’acollir professionals de l’especialitat que visiten amb regularitat als cirurjans per a veure la tècnica a quiròfan.

- Creu que hi ha poca sensibilitat cap a la informació científica?

Crec que certament existeix interès per a la informació científica i molt especialment la referent a la salut. Però comunicar ciència i salut té més dificultats que comunicar altres temàtiques per moltes raons: en primer lloc per la complexitat tècnica dels continguts, perquè requereix absoluta rigorositat per tal d’explicar-ho i contextualitzar-ho bé i  alhora modular les  expectatives personals d’aquells qui llegeixen les noticies i es poguessin veure afectats per una dolència. També  perquè no és fàcil traspassar aquest llenguatge tècnic i rigorós a un llenguatge planer i entenedor pel públic. Si a més hi sumem la manca de recursos que molts mitjans dediquen a aquesta informació  i la manca de periodistes especialitzats a alguns mitjans… provoca que hi hagi un gap important entre els que saben de ciència però no saben arribar als grans mitjans i els que saben comunicar però els hi manca l’especialització necessària per fer-ho de manera adequada.  

- No obstant això, aquest premi reconeix que hi ha espai per la comunicació científica.

Jo n’estic molt satisfeta perquè no és un premi sectorial, sinó que competíem amb estratègies de comunicació d’altres àmbits. El fet que el Col·legi de Periodistes destaqui  un tema de salut crec que és un reconeixement  a tots els que ens dediquem a la comunicació científica en general i de salut en particular i crec que demostra que els mitjans estan interessats pels temes de salut i ciència i que el missatge arriba. I a més, també crec que s’ha de destacar un altre element. En un moment de crisi, dificultats econòmiques i retallades en tots els àmbits, sovint la comunicació és una de les activitats més malmeses. Es fàcil pensar que es pot prescindir de la comunicació o que tant hi fa qui se n’ocupi. El fet és que la comunicació ben orientada marca la diferència, es converteix en peça clau generadora d’oportunitats i no és accessòria.

També és important és que els periodistes tinguin formació especialitzada i se’ls hi reconeixi el valor que tenen com a peces claus de contextualització de la informació. La ciutadania es mereix una millor explicació sobre el què s’està investigant, com es destinen els recursos, quin són els resultats i jo reclamo un espai per la ciència i la salut i no únicament per comunicar l’obtenció de resultats sinó també per poder parlar dels processos (la investigació, les tècniques, els procediments, i la cultura científica) i afavorir així la cultura col·lectiva i el coneixement científic de la societat.

.