La interpretació de l'obra 'Not dressed for conquering' d'Inés Doujak, més enllà de la polèmica al MACBA

'No vestits per conquerir', d'Inés Doujak, és el títol d'una de les 31 obres que formen part de l'exposició col·lectiva La bèstia i el sobirà i que es pot visitar al MACBA -malgrat tota la polèmica suscitada i les dimissions corresponents- des del 19 de març fins al pròxim 30 d'agost. L'enrenou mediàtic generat pel vet a aquesta obra en què apareix el rei Joan Carles, la seva posterior readmissió i obertura al públic i les seves conseqüències polítiques com la dimissió del director del MACBA, Bartomeu Marí, i l'acomiadament dels comissaris Paul .B Preciado i Valentín Roma ha desviat la mirada del públic cap al debat i la controvèrsia en lloc de cap a l'objectiu artístic, la interpretació i el valor de l'obra.

Més enllà de la polèmica, en què consisteix l'obra? La protagonista de l'obra és un personatge històric, una sindicalista boliviana, Domitila Barrios, que és un dels nom clau en la lluita per la democràcia en aquest país andí. Els altres dos personatges, el gos i el rei, són secundaris, flanquegen al personatge principal. L'obra és un retrat problemàtic d'un personatge que va tenir una rellevància històrica encara que sembla que la majoria de la gent, inclòs el patronat del MACBA, ha interpretat aquesta peça com si un dels personatges secundaris, el rei Joan Carles, fos el principal’, explica Eloy Fernández Porta, professor del Màster en Periodisme Cultural de l'UPF-IDEC. Al seu parer, aquest malentès en la interpretació i l'objectiu principal de l'obra ha estat el detonant d'una polèmica 'absurda' que ha culminat amb la 'inicial' censura de l'obra i amb l'escapçament del MACBA. 'Una mesura errònia, indignant i que obre molts interrogants sobre el futur de la institució’, afegeix Fernández Porta, qui titlla de molt preocupant que els més recents responsables del MACBA, com Roma, Preciado o, abans d'ells, Carles Guerra, hagin patit aquest mal tracte laboral malgrat el seu prestigi reconegut entre el sector de l'art contemporani.

I arran de què tanta polèmica? 'L'art contemporani té una capacitat polèmica i de vegades això posa en comú a persones que no estan d'acord en res més. Això ha passat en el cas del MACBA on s'han produït dos processos: un polític que depèn del Patronat, i que ha conclòs amb l'escapçament del museu, i un altre generat en l'àmbit periodístic i l'opinió pública -influenciada en bona mesura per la premsa-, on molta gent ha preferit recórrer a tòpics artfòbics, anti-intel·lectuals i fins i tot homofòbics d'anar a veure una expo excel·lent’. És o no és una obra polèmica, transgressora, provocadora dins de l'art contemporani? 'Qualsevol obra, per sorprenent que sembli, és convencional o fins i tot previsible en un context determinat, encara que sigui un context molt petit. Amb peces com les de Doujak passa això: les seves escultures amb un referent d'obra d'història i amb una part escatològica o sexual són, des de fa molts anys, un gènere que té les seves modalitats i que no agafa desprevingut a una persona que visita el MACBA. Aquests termes que utilitza la premsa com 'voluntat subversiva o rupturista' no els veig en l'obra ni en la intenció de l'artista. Una altra cosa és que semblin transgressores quan apareix una mirada que no està habituada o es treu de context", argumenta.

Per a Fernández Porta, la polèmica no prové tant per la presència del Rei sinó per la representació del sexe anal, un tema que segueix sent tabú -diu- i especialment si representa la sexualitat de la tercera edat. I qui se sent provocat? 'Això m'agradaria saber a mi’, respon.

.