El 18% dels projectes d'emprenedors aguanten quatre anys de vida i només 1 de cada 10.000 serà un negoci centenari

Posar en marxa un projecte empresarial i mantenir-lo en el temps és un dels reptes més difícils als quals s'enfronten els empresaris i emprenedors. Per superar-ho, el més útil és conèixer quines són les estratègies i les tàctiques que apliquen les empreses que aguanten l'estirada i que generen més riquesa.

Això és el que analitza el llibre d'Oriol Amat i Pilar Lloret, "Avançant, claus per sobreviure i créixer", presentat aquesta setmana a l'auditori de l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra. S'hi s'engloba una investigació que demostra que amb prou feines el 18% dels nous projectes d'emprenedors aguanta més de quatre anys en marxa, i només 1 de cada 10.000 aconseguirà ser una empresa centenària. Per dur a terme aquest treball, van identificar 470.000 empreses i en van seleccionar 100 pel seu model de negoci que ha estat un èxit.

La presentació del llibre va tenir lloc en el marc d’una taula rodona a la qual van assistir Carme Martinell, directora general de la Fundació Privada Institut d'Educació Contínua, Jaume Alsina, president del Grup Alimentari Guissona, Joan Font, president del Grup Bon Preu, José Ignacio Hornos, director general de General Lab, i Josep Lagares, director de Metalquimia que van explicar factors clau del seu èxit i la seva visió del futur.

Josep Lagares de Metalquimia va parlar de creativació, un terme que utilitza per donar valor a la creativitat i la innovació a la seva empresa. Jaume Alsina de Bon Àrea va reconèixer que el moment més crític empresarialment va ser quan va prendre la decisió d'obrir les seves pròpies botigues i van perdre tota la seva clientela com a distribuidor. Moment crític també el de General Lab amb la Guerra del Golf quan se'ls van cancel·lar totes les comandes i van haver hipotecar cases i demanar préstecs per aguantar l'empresa. Avui, el 80 per cent de la seva facturació és internacional. Joan Font, de Bon Preu, va destacar la necessitat constant en el sector alimentari d'estar a prop del client/consumidor per identificar les seves necessitats, el canvi d'hàbits, l'evolució de la demanda, etc. Tots van coincidir a afirmar que el salt de negoci familiar a empresa multinacional és una de les decisions empresarials més difícils que ha pres a la seva vida.

 

Cicles de vida

Precisament, aquestes i altres empreses són les que analitza el llibre d'Oriol Amat i Pilar Lloret. Després de fer un laboriós anàlisi, aconsegueixen explicar les característiques dels models de negoci i el cicle de vida de les empreses de manera molt gràfica. Segons les seves dades, si escollim una base de 10.900 persones, d'aquestes només 1.200 tindran capacitat per desenvolupar una activitat empresarial. D'aquestes, s'estima que 603, la meitat, decidiran emprendre un nou negoci. Però quatre mesos després, només 208 es mantindran en l'intent. I si allarguem el període a quatre anys, tot just 104 empreses de les que es van llançar a emprendre seguiran vives, gairebé el 18%.

Sobre aquesta base, l'estudi d’Oriol Amat i Pilar Lloret explica que a les empreses es posen en marxa processos de gestió com la retribució variable, la internacionalització i la professionalització dels equips humans, màrqueting i una gestió financera que tingui cura la proporció capital/deute. Tot i això, als deu anys d'haver nascut, només 51 empreses aguantarien la situació i unes 36 podrien tenir un creixement elevat, de més d'un 20 % de la facturació en tres anys.

A partir d'aquesta situació, els estudis del professor Amat assenyalen que les empreses s'estabilitzen en un 78% dels casos, moren en un 18,9% i creixen en un 2,8%. Per a això, però, hauran d'haver superat els problemes que planteja la successió, aplicar processos d'innovació constant i haver realitzat una bona gestió econòmica. Al final, s'estima que només 1 de cada 10.000 empreses arriba a centenària.

Les claus de l'èxit empresarial segons Oriol Amat se centren en tres factors clau: equip, innovació i finances prudents. Encara que si cal triar, el professor de la Barcelona School of Management ho té clar: les persones són el més important. "En cada història d'èxit hi ha algú que va prendre decisions valentes", assegura.

.