Entrevista Olivia de Miguel: “La literatura universal existeix gràcies al traductor”

Reproduïm a continuació l'entrevista a Olivia de Miguel, directora del Màster en Traducció Literària i Audiovisual de la UPF Barcelona School of Management, realitzada per Anna Canton per al digital de la cultural, El Núvol.

Olivia de Miguel és llicenciada en Filologia anglogermànica per la Universitat de Saragossa i Doctora en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora i directora del Màster en Traducció Literària i Audiovisual a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Va rebre el Premi Nacional a la millor traducció l’any 2011 per la seva feina amb l’obra Poesía completa de Marianne Moore. També és vicepresidenta d’ACE traductors, secció autònoma de l’Associació Col·legial d’Escriptors que agrupa traductors de llibres. Entre les obres que ha traduït destaquen: Una liturgia común de Joan Didion, 1984 de George Orwell i Autobiografía de G. K. Chesterton, per la qual va obtenir el Premi Ángel Crespo de Traducció de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya.

AC: Com va descobrir la seva vocació de traductora?

OM: Vaig acabar la carrera de Filologia anglesa i vaig venir a Barcelona a viure. A l’Institut Nord-americà el traductor Samuel Adams impartia un curs de traducció literària, del qual vaig formar part. Ell mateix va ser el que em va dir que havia arribat l’hora de començar a traduir. Vaig començar amb dues autores que m’han acompanyat durant tota la meva vida: Kate Chopin, de qui vaig traduir El despertar; i Marianne Moore, de qui vaig traduir Poesía completa i per la qual vaig rebre el Premi Nacional. Sempre he compaginat la carrera docent amb la traducció literària.

AC: Va rebre el Premi Nacional a la millor traducció per Poesía completa de Marianne Moore. Què va significar per a vostè rebre un reconeixement tan important?

OM: Va ser una alegria. Hi ha opinions de tots colors, però per a mi va ser una gran alegria. Marianne Moore és una autora nord-americana en la qual vaig treballar des del principi, una autora molt complicada de llegir i traduir. Vaig estar molts anys treballant en la seva obra. Ja havia fet la tesi doctoral sobre la seva poesia i era un punt de referència al qual sempre tornava. Anteriorment també havia traduït una antologia per a l’editorial Acantilado. Traduir la poesia completa va ser tot un repte, però em va encantar i m’ho vaig passar molt bé.

AC: Creu que sortim prou preparats del grau per a poder entrar directament al món laboral?

OM: No. En traducció literària definitivament no. No hi ha prou classes de traducció literària, literatura comparada, entre d’altres. Els estudiants tenen un background cultural molt escàs per enfrontar-se a la traducció literària, que implica una sèrie de coneixements molt dispersos i també molt amplis. Cal saber història, literatura i en general una mica de tot. Jo sóc professora de traducció literària al castellà i el problema és que el castellà dels alumnes és escàs per traduir, per impostar registres i tons diferents. Són coneixements insuficients per a la traducció literària.

AC: Llavors és necessari cursar un màster o un postgrau?

OM: Això és una cosa comuna a totes les carreres. La formació dels graus és bàsica i després ve el màster. No hi ha cap altre remei que fer un màster de traducció literària si realment t’hi vols dedicar. Això no vol dir que tothom que faci el màster s’hi pugui dedicar. És un tipus de traducció que requereix molt aprenentatge però també molta predisposició. S’ha de ser un bon lector, capaç d’entendre la veu de l’altre i imposar-hi la seva. Com que és un discurs cultural has de tenir en compte tots els altres discursos culturals al voltant d’aquell text, la pintura, la música, el cinema… i això implica tenir un món més ampli de coneixements.

AC: Molts traductors que exerceixen habitualment en l’àmbit de la traducció no són professionals. Vol dir això que existeix l’intrusisme en l’àmbit de la traducció?

OM: La traducció literària és una professió però no és necessari ser llicenciat en traducció literària per poder exercir-hi. No ho crec en absolut. És necessari dominar les dues llengües, tenir un background cultural important i ser un bon lector, però des del meu punt de vista no és necessari ser llicenciat en traducció. El que ho demostra és que durant molts anys hi ha hagut traductors magnífics que mai no han passat per una escola de traducció i tampoc els feia gran falta. De la mateixa manera que hi ha escriptors genials que no són filòlegs. A la traducció literària s’hi pot arribar per camins diferents. Alguns hi arriben des de la traducció i la interpretació, d’altres des de la filologia… Jo mateixa he tingut alumnes de màster llicenciats en farmàcia, telecomunicacions…

AC: Es diu que les tarifes de traducció són molt baixes a Espanya. Es pot viure de la traducció?

OM: Las tarifes són molt baixes. S’ha de batallar molt perquè siguin més altes. Hem lluitat molt i hem aconseguit que es facin contractes per totes les traduccions. Tenim una llei de propietat intel·lectual bastant avançada. S’ha d’intentar que es respecti aquesta llei, que els traductors treballem amb contracte i que les tarifes siguin més altes. S’ha d’intentar que el traductor sigui visible, que el lector s’adoni que està llegint la història de l’autor però també la llengua del traductor. El traductor ha de figurar a les portades, se li ha de donar visibilitat, ja que és un intermediari cultural sense el qual no hi hauria cultura. La literatura universal existeix perquè existeix la figura del traductor. És veritat que les tarifes de traducció són baixes, però realment avui en dia han baixat en tots els àmbits. És evident que els que acceptaran les feines per sous més baixos són els més joves, no pas els que no són professionals i han arribat a la traducció literària per un altre camí. Els motius pels quals les tarifes són baixes són, en primer lloc, que hi ha acadèmics que treballen i tradueixen gairebé gratuïtament únicament per ampliar el seu currículum i, d’altra banda, la gent que vol començar. Jo sempre dic als alumnes que no acceptin feines mal pagades perquè si ells mateixos no valoren la seva pròpia feina ningú més ho farà. La traducció literària té la seva part de dificultat com moltes altres feines. T’ha d’agradar molt, és una feina molt solitària, però sí que se’n pot viure, i també la pots complementar amb altres feines.

AC: Creu que gairebé no hi ha connexió entre la docència de traducció i interpretació i el món laboral?

OM: D’una banda, la universitat és un temps de formació i no tots els seus continguts han d’estar lligats amb el món laboral. L’objectiu és formar persones vàlides per treballar. Si la universitat fa el que volen les empreses llavors no compleix amb aquesta premissa. La universitat ha de tenir el seu propi objectiu. D’altra banda, els estudiants han de ser conscients del món en el qual s’integraran. Per aquest motiu jo considero interessant que hi hagi una vinculació entre món professional i universitat. Vincular, no sotmetre a. Jo, com a professor, no he d’ensenyar el que ordenin les editorials però he de tenir en compte el món en el qual s’integraran els alumnes i l’he de conèixer a la perfecció per poder preparar-los. I això malauradament no està ben resolt, i no ho està perquè hi ha pocs professors que siguin professionals de la traducció. Crec que és important que la traducció sigui impartida per traductors.

AC: La trobada anual de professors i alumnes de traducció anomenada “El Ojo del Polisemo”, de la qual formes part, i d’altres com l’ENETI són iniciatives molt interessants de cara a l’orientació professional dels estudiants. En què consisteix “El Ojo del Polisemo”?

OM: Jo pertanyo a ACE traductores i organitzem trobades cada any, principalment vinculades amb el món acadèmic i el món professional. Ens vam adonar de la bogeria que suposava que la gent ensenyés traducció sense haver traduït mai i van sorgir aquestes trobades entre la universitat i el món professional. Tenen molt d’èxit, ja anem per la desena edició. I sí, efectivament, són iniciatives que orienten els alumnes. De fet, en aquestes trobades hi participen tant les associacions de traductors literaris, com els acadèmics de la universitat amfitriona. Des de l’associació orientem els alumnes de cara a qüestions molt pràctiques: com es calcula una tarifa, com es fa una factura, tots els premis a què pots optar, totes les classes europees de traductors a les quals pots assistir, què és un contracte de traducció, quines clàusules poden ser abusives… En definitiva, totes aquelles qüestions bàsiques que un traductor ha de saber per poder entrar al món laboral. Tot aquest món de l’associacionisme és molt important per als traductors perquè la traducció és una feina molt solitària. Per això és important aparèixer en aquestes llistes i compartir coneixements, saber quines editorials treballen bé, quines tarifes tenen i tenir assessoria jurídica; si no, la relació entre el traductor i l’empresa és molt desigual.

AC: Què li diria a algú per motivar-lo a dedicar-se a la traducció literària i què li recomanaria a algú que ja sap que es vol dedicar a la traducció literària?

OM: És una de les tasques més gratificants que hi ha i pots estar en contacte amb els textos més lúcids de la humanitat. S’han de millorar les condicions però és una feina que t’omple moltíssim i que et pots emportar on vulguis. És una feina plena de coses gratificants, de creixement personal, per a mi és maco poder dir: “Això el ciutadà no ho pot llegir, i jo faré de ventríloc i li ho explicaré perquè ho conegui.” És una professió molt generosa i gratificant, així com ho és també l’ensenyança però en l’extrem oposat. I és clar, principalment t’ho has de passar bé.

Recomano assegurar-se que és la feina que vols fer, saber-ne les condicions, i per últim saber organitzar-se i tenir autodisciplina. És una feina sense horaris i no es pot improvisar l’última setmana. Ha de ser una tasca diària i constant.

.