Objectius i conseqüències del TTIP (Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió)

L'Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió (conegut per l'acrònim en anglès TTIP) és un tractat que s'està negociant en l'actualitat entre els Estats Units i la Unió Europea (28 Estats membres) per augmentar el comerç i la inversió entre sí. Després de 18 mesos de negociacions, aquestes semblen haver entrat en la recta final, però quins objectius bàsics persegueix el tractat i quines conseqüències pot tenir? ‘Encara no es coneix tota la lletra petita, però la veritat és que la creació d'una àrea de lliure comerç entre les dues parts representaria el major acord de lliure comerç de la història, i això lògicament tindria un impacte important per Espanya’, explica Manuel Cienfuegos, catedràtic acreditat de Dret Internacional Públic i professor del Màster Universitari en Negocis Internacionals de la UPF Barcelona School of Management. No hi ha dubte, el 2012 la UE i els EUA representaven el 46% del PIB mundial, el 33% del comerç en béns i el 42% del comerç en serveis.

No obstant això, a la llum del negociat fins ara i el recent impuls polític per part dels líders dels Estats Units, la UE i els seus principals països reunits en ocasió de la Cimera del G-20 a Brisbane conclosa el 16 de novembre, es pot dir -segons el professor Cienfuegos- que els objectius bàsics i les principals conseqüències que cal esperar del TTIP són les següents:

Objectius bàsics:

Eliminar, tant com sigui possible, totes les obligacions duaneres entre la UE i els EUA, en particular en el sector agrícola, on segueixen sent elevades.
Reduir, o fins i tot eliminar, les barreres no aranzelàries: principis i reglamentacions jurídiques que poden limitar la competència econòmica, de qualsevol tipus: socials, referents a la salut o d'orientació mediambiental, financeres, econòmiques o tècniques, etcètera. Com a complement, hauria de portar cap a una certa desregulació de sectors estratègics, com la banca, les assegurances, els serveis postals i les telecomunicacions, etcètera.
Regular el recurs a l'arbitratge, és a dir, proporcionar a les empreses privades el dret a solucionar les controvèrsies derivades de l'aplicació de regulacions dels diversos estats acudint a estructures privades d'arbitratge denominades "mecanismes de solució de conflictes" en lloc de a les jurisdiccions nacionals.

Principals conseqüències:

• Seria beneficiós pel creixement econòmic i la creació d'ocupació de les nacions que el integrarien. Augmentaria la llibertat de comerç a causa de la supressió d'obstacles comercials, de manera que augmentarien les oportunitats de fer negocis dins de l'àrea de lliure canvi i això, fomentaria la creació d'ocupació en el seu si. El Centre for Economic Policy Research, de Londres, en el seu informe de març de 2013 Reducing Transatlantic Barriers to Trade and Investment, estima  un creixement anual del PIB de la UE d'68 a 119 mil milions d'euros per 2027, i un creixement anual del PIB dels EUA de 50 a 95 mil milions d’euros. Els crítics argumenten que els avantatges es produirïen a costa de l'augment del poder de les grans empreses i que la desregularització dels mercats rebaixaria els nivells de protecció social i mediambiental de forma dràstica.

• Les negociacions del TTIP poden provocar un efecte contagi d'acords ja existents o impulsor de negociacions en curs amb altres països de les regions afectades, tant d'Amèrica del Nord com d'Europa. Així, el Govern dels Estats Units considera l'associació amb la UE com un complement a les seves negociacions d'adhesió a l'Acord Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica signat el 2005 per diversos països d'economia oberta i dinàmica de l'APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia -Pacífic), com són Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur. Canadà i Mèxic també estan negociant la seva adhesió a aquest Acord. Altres països amb acords duaners amb la UE com ara Turquia podrien veure com es facilita l'accés dels seus productes al mercat nord-americà. En fi, el TTIP també podria servir de catalitzador de les negociacions en curs d'un acord de lliure comerç amb els països del MERCOSUR (Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela).

Els negociadors dels Estats Units i la UE esperen concloure els seus treballs en 2015. Però pel professor Cienfuegos, ‘queda un bon camí per recórrer’, ja que hi ha punts conflictius sensibles que encara han de resoldre, com les importacions d’aliments transgènics, en què la UE aplica una política més estricta de seguretat alimentària que dificulta les exportacions nord-americanes, o la regulació del sector financer de la UE, que és més laxa que la homòloga dels Estats Units.

Un cop resolts aquests problemes, encara quedaria un tram espinós -afirma Cienfuegos- "els 28 països membres de la UE hauran d'aprovar llavors l'acord negociat en el Consell de la UE, per majoria qualificada dels seus membres. A més, el Parlament Europeu serà consultat i té potestat per aprovar-lo o per rebutjar-lo. També ho haurà de fer Estats Units, a la Cambra de Representants on no compta, avui dia, el President Obama amb majoria parlamentària’.

Finalment, el professor Cienfuegos recomana la lectura d'un recent llibre editat al maig de 2014 per Joaquín Roy i Roberto Domínguez, The Transatlantic Trade and Investment Parnership between the European Union and the United States.

.