Es el mercat del deute la nova bombolla econòmica?

El deute públic a Espanya ha assolit màxims històrics, segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya i per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El deute públic ha arribat al març a 1,04 bilions d'euros, després de créixer 6.283.000 respecte al febrer i ronda ja el 99% del PIB. El gruix del deute en mans de les administracions públiques es troba en valors a mitjà i llarg termini, que suposen més de dos terços del deute total. Davant d'aquesta situació, ¿quins són els riscos?

'El mercat de renda fixa té risc. Molt risc', assegura Oscar Elvira, director del Màster Universitari en Mercats Financers de la UPF Barcelona School of Management. Segons Elvira, a l'invertir en renda fixa hi ha tres grans riscos. En primer lloc, el risc emissor, el risc de no recuperar els diners que s'ha prestat per incapacitat de pagament del mateix emissor (aquest seria un possible risc del creditor de deute grec). En segon lloc, el risc de liquiditat, és a dir, la dificultat de vendre o comprar un bo (aquest seria, per exemple, el risc sofert per milers d'inversors amb les participacions preferents entre els anys 2011 i 2012). I finalment, el risc de mercat, el risc que el preu dels bons pugui caure, és a dir, que si els bons pugen les TIR (taxa interna de rendibilitat) o rendibilitats ofertes, els preus dels bons ja emesos baixaran. Aquesta és la situació actual que està provocant que els inversors de bons, en l'última setmana tinguin grans pèrdues i encara puguin perdre molt més'.

Elvira explica que en els últims mesos s'ha viscut una situació única on els Estats cada vegada estan més endeutats i el cost de l'endeutament és cada vegada més baix. 'Un inversor que compra productes de deute, bons d'Estats com Espanya, Alemanya, França o Itàlia, veia com els bons ja adquirits, cada dia tenien més valor, provocant grans beneficis. Però dit mercat de bons va arribar a la situació que les taxes dels bons a 10 anys van arribar a ser properes al 0%, Alemanya concretament al 0,05%'. Llavors, ¿és això sostenible? 'Mentre el BCE (Banc Central Europeu) emeti 60.000 milions d'euros mensuals, el destinatari dels quals sigui els bancs del sistema que amb aquests diners compren els bons de deute públic, podria ser que si. En comprar tots els bancs europeus bons de deute públic, per una llei d'oferta i demanda, els preus d'aquests bons pugen de preu, i de forma inversa han caigut les TIR ofertes', explica.

Però atenció, perquè segons Elvira es podria dir que s'ha creat una gran bombolla en el mercat de deute, fins al punt que alguns bons, segons quins terminis, estan oferint taxes negatives. 'És a dir, s'inverteix més diners comprant el deute dels països que la quantitat de diners que aquests països acabaran retornant a la data de venciment'.

Quines expectatives hi ha? 'El més lògic seria pensar que les taxes d'interès dels bons haurien de pujar, amb la conseqüent baixada dels preus dels bons'. A tall d'exemple, Elvira ens parla dels bons alemanys. 'En aquests tres dies han passat d'oferir un 0,40% a un 0,738% actual (2015.05.14), i el bo d'Estats Units està oferint, al mateix termini, una rendibilitat del 2,265%. Un inversor de renda fixa, aquesta setmana està suportant elevades pèrdues'.

Oscar Elvira ho té clar: 'si l'expectativa és que els bons augmentin la seva rendibilitat, el mercat de deute baixarà'. Sembla que el normal és que això passi. Encara que costa quantificar la fortalesa que poden tenir els bancs de comprar deute a causa del préstec a cost gairebé zero que reben del BCE.

.