Sis idees clau sobre l'abdicació del Rei

Julio Panizo, professor de protocol del Màster en Protocol i Relacions Públiques del UPF-IDEC i gran coneixedor de la Casa Reial, repassa 6 idees clau sobre l'abdicació del Rei Joan Carles I.

El procés d'abdicació: La Casa Reial i el Govern segueixen al peu de la lletra un protocol d'actuació molt detallat i pensat a l'hora de realitzar l'anunci d'abdicació del Rei. L'abdicació encara no està regulada a Espanya. Per això, el Parlament haurà d'aprovar ara una llei orgànica per fer-ho, segons estableix la Constitució Espanyola de 1977. Panizo està convençut que demà mateix el Govern aprovarà el text 'ja redactat' de la Llei Orgànica que es remetrà a les Corts per complir així amb el que estableix la Constitució Espanyola. Aquesta llei determina que l'abdicació queda aprovada i la renúncia entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat. Serà aquesta llei qui determini el procediment i els terminis per a la proclamació del nou rei a les Corts. 'Aquesta però es preveu que sigui molt immediata'.
Una decisió precipitada: L’Abdicació del rei Joan Carles I es va prendre el passat gener, quan va complir 76 anys, segons ha explicat el mateix monarca. L'anunci s'ha produït d'urgència, quan el Príncep d'Astúries, tornava del Salvador, on havia acudit per assistir a la cerimònia d'investidura del nou president d'aquest país centreamericà i la Reina Sofia té previst un viatge aquesta setmana a Nova York per participar en la reunió executiva d'Unicef. 'És una decisió presa fa mesos però avui tenim la sensació que alguna cosa ha fet que es precipiti l'anunci perquè aparantment no hi ha cap necessitat de fer-ho tan ràpid'.
La 'no' dimissió de Rubalcaba. Julio Panizo apunta la possibilitat que Alfredo Pérez Rubalcaba decidís no dimitir immediatament després de la derrota a les eleccions europees per afavorir la celeritat del procés d'abdicació del Rei i la corresponent aprovació a les Corts. 'Rubalcaba podria ser sabedor de la decisió del Rei i per això podria haver decidit ajornar la seva dimissió fins al congrés extraordinari del 19 i 20 de juliol'. La idea que el PP i el PSOE perdessin la majoria absoluta que han tingut, junts o per separat, en els últims 38 anys també podria haver accelarat la decisió de la Casa Reial, davant un possible Congrés dels Diputats amb una majoria antimonàrquica o republicana a les pròximes eleccions.
El cas Urdangarín. Per Panizo, si bé és cert que el cas Iñaki Urdangarín ha esquitxat afectant negativament la imatge de la Casa Reial, una possible sentència condemnatòria afectaria més a la imatge del Rei que a la del Príncep Felip. La Casa Reial ha aconseguit apartar en tot moment al Príncep Felip del cas Urdangarín intencionadament per tal de preservar la seva bona imatge  i tenint en compte que havia de ser aviat el nou Rei d'Espanya".
Poca cultura d’abdicacions. L'abdicació és una fórmula excepcional a la Corona espanyola i, en els últims segles, només s'ha efectuat en sis ocasions, l'última vegada amb la renúncia el 1941 d'Alfons XIII en favor del seu fill Joan de Borbó, pare del rei Joan Carles. 'A Espanya no tenim cultura d’abdicacions i ens sembla estrany. Segurament ens sembla fins i tot més estrany aquí que a la resta de països d'Europa on en els últims temps s'han produït abdicacions amb normalitat com pugui ser el cas d'Holanda o Luxemburg’.
El futur paper del Rei: Entre les coses que més curiositat planteja als experts en Protocol està les funcions que se li atorgaran al Rei Joan Carles com a membre de la Casa Reial, un cop entri en vigor l'abdicació. 'Saber a quins actes anirà, quin serà el seu paper, el seu càrrec, quina posició ha d'adoptar en el protocol, etc.', explica Panizo. Igual d' important serà conèixer el pes que la Casa Reial li doni, si tindrà partida pressupostària pròpia, el personal a càrrec i les funcions específiques. Un altre factor a decidir serà si seguirà gaudint de la immunitat i altres privilegis que se li adjudicaren mentre era Cap de l'Estat.

.