Nou llibre sobre periodisme científic de Vladimir de Semir

Decir la ciencia. Divulgación y periodismo de Galileo a Twitter és el nou llibre de Vladimir de Semir, director acadèmic del Màster en Comunicació Científica de l'UPF-IDEC. Es tracta d'un assaig sobre les relacions entre el periodisme i la ciència, i sobre el seu impacte en la societat del coneixement. L'autor reflexiona sobre la importància que ha tingut al llarg de la història la divulgació de la informació i el desenvolupament del coneixement.

Vladimir de Semir pensa que, en aquesta època de màxima accessibilitat a la cultura i al saber gràcies a les tecnologies de la informació i de la comunicació, la tasca del periodisme divulgatiu és més necessària que mai. 'Enmig d'una autèntica marea informativa, només els bons professionals dotats d'adequat esperit crític són capaços d'informar amb rigor, distingint la notícia del rumor, el fet contrastat de la creença, la mentida interessada de la certesa relativa en què se sentin les bases del progrés i el coneixement '.

El llibre, dividit en catorze capítols, és una autèntica radiografia de la professió. L'autor va desgranant, una per una, totes les consideracions apreses durant més de quaranta anys de trajectòria professional -‘una època daurada del periodisme científic’, com ell mateix la qualifica- i ens ofereix una sèrie d'anàlisis i reflexions que, d'una banda , sintetitzen la història de l'ofici i, de l'altra, proposen una visió de com hauria de ser en el futur.

Decir la ciencia forma part de la col·lecció Periodisme Actiu, dirigida pel periodista i professor Roberto Herrscher (UB), dedicada a explorar els escenaris canviants del periodisme en aquest principi de segle a través d'un diàleg entre l'acadèmia i la pràctica professional.

Vladimir de Semir (Barcelona, 1948), periodista amb una llarga trajectòria professional, va ser subdirector de La Vanguardia i va crear i va dirigir els suplements de ciència i medicina d'aquest diari; una trajectòria professional que li va valer, entre d'altres, el premi Ciutat de Barcelona (1982) i el premi de Periodisme Científic del CSIC (1994). És director del màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de l'UPF-IDEC i membre del comitè científic de la xarxa internacional Public Communication of Science and Technology (PCST) i del patronat de la Fundación Víctor Grífols i Lucas.

.