L'IDEC debat sobre la Llei d´estrangeria i els seus efectes sobre els estudiants no comunitaris

La vicecònsol del Perú a Barcelona va assistir a l\'acte organitzat per l\'Associació d\'Ex-alumnes Peruans de l\'IDEC



L\'IDEC va acollir ahir la conferència ?La Nova Llei d\'Estrangeria Aplicada als Estudiants No Comunitaris i els Aspectes Laborals?.

Els ponents Enrique Abadias Alsina i Concha Par López-Pinto, advocats especialistes en temes d\'estrangeria, van oferir orientació respecte als tràmits a seguir per l\'obtenció de permisos de treball per part d\'estudiants estrangers durant la seva estada a Espanya, i van explicar quines són les alternatives a què es poden acollir quan acaben els estudis.



Segons van explicar els ponents, la legislació vigent de la Llei d\'Estrangeria estableix pels estudiants un règim especial. La Llei considera estudiant aquella persona que ve a ampliar estudis i/o realitzar pràctiques no remunerades, i la seva autorització d\'estada al país queda vinculada al temps que durin aquests estudis, que sempre es poden prorrogar.



A priori, doncs, no es permet el treball remunerat de l\'estudiant però, tal com van exposar els ponents, el Real Decret 2393/2004 (article 90) preveu uns supòsits als quals els estudiants es poden acollir per aconseguir una autorització de treball per estudiants i investigadors. La concessió de l\'autorització està condicionada pels següents aspectes:

· L\'activitat ha de ser compatible amb els estudis i és per això que s\'ha d\'aportar un contracte a temps parcial.

· Els ingressos que s\'obtinguin no han de tenir el caràcter de recurs necessari (l\'estudiant ha de comptar amb recursos per a la seva estada).

· La sol·licitud de l\'autorització la de fer l\'empresari que contracti a l\'estudiant.

· La vigència de l\'autorització coincidirà amb la duració del contracte de treball i no podrà ser superior a la de la duració del visat o autorització d\'estudis.




D\'altra banda, l\'estudiant pot optar a una modificació de la seva targeta d\'estudis per una targeta de residència i treball (article 95 del Real Decret ja esmentat). En aquest cas es demana a la persona sol·licitant haver tingut una estada de 3 anys al país, l\'aprofitament dels seus estudis durant l\'estada i no haver estat becat per cap programa de cooperació. A més, el sol·licitant haurà de comptar, i així poder-ho demostrar, amb la possibilitat d\'un contracte laboral.



Per últim, els ponents també van exposar altres vies excepcionals per poder canviar la situació d\'estància per estudis a residència amb permís de treball, entre les que es va destacar l\'autorització de residència temporal per arrelament social o arrelament laboral.



Per la primera via es demana acreditar una permanència continuada de tres anys, contracte laboral i tenir vincles familiars al país (en situació regular) o , en el seu defecte, una certificació de l\'autoritat local que doni constància de la inserció social del sol·licitant en el seu municipi. En el cas de l\'arrelament laboral és imprescindible poder demostrar que s\'ha treballat durant 12 mesos en situació irregular. Això vol dir que s\'ha d\'interposar una demanda contra l\'empresari i, per tant, els experts van afirmar que no es una via gaire factible.



L\'acte, on nombrosos estudiants estrangers van manifestar les seves inquietuds, va estar organitzat per l\'Associació d\'Ex Alumnes Peruans de l\'IDEC i va comptar amb la presència de la vicecònsol del Perú a Barcelona, Lourdes Hilbick.



En la seva intervenció, Hilbick va apuntar la necessitat dels convenis entre universitats i, en aquest sentit, va felicitar la iniciativa de l\'IDEC amb les associacions d\'estudiants que mantenen vincles amb altres països. Per la seva banda, Pau Verrié, director general de l\'IDEC, va afirmar que les associacions d\'antics alumnes fora de Barcelona ?són un element estratègic? per establir relacions en xarxa i potenciar el prestigi de l\'IDEC.

.