La UPF ocupa la segona posició en qualitat docent dins de l'àmbit universitari espanyol

La UPF se situa al segon lloc en la classificació d\'universitats públiques espanyoles pel que fa a la qualitat docent, immediatament després de la Universitat de Lleida, i igualment ocupa una posició destacada en la resta d\'indicadors que contempla l\'Informe CYD 2008, presentat recentment per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (Fundación CYD) i la Fundació Cercle d\'Economia de Barcelona en una jornada conjunta dedicada a l\'Espai Europeu d\'Ensenyament Superior.

El rànquing que proposa la Fundación CYD sobre les universitats públiques presencials espanyoles (que la pròpia institució considera com a \"un intent d\'aproximació\") es basa en dades que fan referència al curs 2006-2007, obtingudes principalment de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, La universidad española en cifras 2008, publicada a finals del 2008.

La classificació està confeccionada a partir de vint indicadors, englobats en quatre conceptes: la capacitat d\'atracció de nous estudiants, la qualitat docent, la qualitat en el doctorat i la qualitat investigadora.

Segona posició en qualitat docent

Per mesurar la qualitat docent, el rànquing se sustenta en vuit indicadors. Un primer bloc d\'indicadors és el que fa referència a l\'eficàcia acadèmica estimada a partir de la taxa d\'abandonament i la taxa de rendiment. És en aquest darrer indicador que a la UPF se situa per sobre del 80%, el més alt de les universitats públiques presencials de l\'Estat, i mesura el percentatge de crèdits superats per alumne el primer i el segon cicle sobre el total de crèdits matriculats. Enguany no s\'ha tingut en compte la taxa de graduació com en edicions anteriors.

Un segon bloc estudia els recursos docents dels centres, i ho fa, d\'una banda, calculant la despesa corrent per estudiant (hi trobem la UPF en quart lloc, amb 7.353,12 euros) i la ràtio entre estudiants i personal docent investigador (tercer lloc de la UPF, amb un 10,37%). De l\'altra banda, ho fa analitzant els recursos físics, a partir de la ràtio entre alumnes matriculats per llocs d\'ús simultani al dia disponible en diferents equipaments: aules d\'ensenyament, biblioteques (cinquena posició de la UPF, amb un 4,57) i aules d\'informàtica (sisè lloc de la Universitat, amb un 3,25).

Finalment, el darrer indicador de la qualitat docent fa referència al grau d\'obertura a l\'exterior: la UPF hi ocupa el divuitè lloc, amb un 20,03% de matriculats de primer i segon cicle que tenen la residència familiar fora de la província.

Entre les cinc primeres universitats en capacitat d\'atracció de nous estudiants

Ja dins del bloc de l\'apartat de capacitat d\'atracció de nous estudiants, la UPF se situa al cinquè lloc dins d\'un grup en què també hi apareixen les universitats de Salamanca, Santiago de Compostela, A Corunya i la Politècnica de Catalunya. Així, la UPF destaca en nota mitjana d\'accés (primera posició, amb un 7,09), i en percentatge de preinscrits en primera opció respecte a l\'oferta total de places (cinquè lloc), una dada que facilita una bona mesura del grau de places demandades sobre les ofertes.

Si ens fixem en la qualitat investigadora, la UPF es troba en un vuitè bloc d\'universitats del rànquing i destaca amb la Carlos III de Madrid i les universitats Autònomes de Madrid i de Barcelona, per ser les que registren un major índex de sexennis aconseguits per professor numerari (segona posició per la UPF , amb un 1,95) i un menor percentatge de professors de recerca sense sexennis (tercer lloc per la UPF, amb un 21%), i en els ingressos d\'R+D per personal docent investigador equivalent a temps complet (en setè lloc, amb 20.874 euros). Dins d\'aquest mateix bloc, la UPF ocupa el novè lloc pel que fa a tesis produïdes i el dotzè lloc en el nombre d\'articles publicats a revistes de referència.

Una altra dada remarcable de la UPF la trobem entre els indicadors corresponents a la qualitat del doctorat. Concretament, el que mesura el grau d\'obertura internacional indica que el 39,5% de matriculats en programes de doctorat de la Universitat tenen la residència familiar fora d\'Espanya (el quart percentatge més alt de l\'Estat, només per darrera de les universitats Pablo de Olavide de Sevilla, Salamanca i Politècnica de Catalunya).

L\'Informe CYD, de periodicitat anual, té com a principals objectius posar en relleu el paper decisiu de les universitats en l\'economia i la societats espanyoles; difondre en l\'entorn empresarial i institucional la percepció de la importància que tenen les universitats per millorar la productivitat i la competitivitat de l\'economia espanyola en un context de globalització creixent, i finalment, extreure ensenyaments de les experiències desenvolupades en relació amb la col·laboració entre universitats i empreses.

Informe CYD 2008

.