Jaume Casals, nou rector de la UPF

Jaume Casals Pons, catedràtic de Filosofia de la UPF, és el nou rector de la Universitat Pompeu Fabra, segons es desprèn de l'escrutini que s'ha portat a terme un cop finalitzada la jornada electoral del 29 d'abril.

La participació del professorat permanent va ser d'un 52,5%, dels quals un 80% va votar a favor del candidat. Entre el PAS, la participació va ser del 42,3%, dels quals el 52,5% va votar a favor de Casals. Pel que fa a la resta de col·lectius, la participació va ser més baixa, situant-se en el global de la Universitat en el 7,18%.

El cens electoral estava format per 13.139 electors (entre estudiants, personal docent i investigador i personal d'administració i serveis). Del total de vots emesos, el 54,1% van ser a favor del candidat.

Jaume Casals, que era l'únic candidat a les eleccions (#eleccionsUPF), substitueix en el càrrec a Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret, que ha estat rector de la Universitat entre els anys 2005 i 2013.

La Junta Electoral proclamarà Jaume Casals com a rector definitiu divendres 3 de maig.

Nota bibliogràfica

Nascut a Barcelona l'any 1958, Jaume Casals es va doctorar en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1984, amb la tesi doctoral La filosofia de Montaigne, dirigida per Victòria Camps, amb la qual va guanyar el premi extraordinari de doctorat.

Després d'exercir com a docent a la UAB, el 1995 es va incorporar com a professor del Departament d'Humanitats de la UPF en la qual, des del 2003, és catedràtic de Filosofia.

Ha estat membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1980-1990) i director de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, a més de professor convidat a la Universitat París VII (Denis Diderot) (1996).

Ha estat codirector de la revista L'Avenç, col·laborador i membre del consell editorial de diferents col·leccions científiques internacionals dedicades a la literatura del Renaixement i a la Filosofia i és membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans. Del 2005 al 2009, va presidir el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).

És autor d'una producció filosòfica considerable, que comprèn llibres, articles, capítols d'obres col·lectives i anotacions a obres d'insignes pensadors clàssics, moderns i contemporanis. Ha traduït i editat obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson, entre d'altres. Algunes de les seves obres més representatives són La filosofia de Montaigne (1986) , L'experiment d'Aristòtil. Literatura d'una incursió en la metafísica (1992), El pou de la paraula. Una història de la saviesa grega (1996), i més recentment, El aprendizaje de la muerte en la historia de las ideas  (2010).

Les seves principals línies de recerca són: la història de la filosofia antiga i moderna, la gènesi grega de la racionalitat contemporània, el conflicte entre la llengua i el llenguatge i, més darrerament, la genealogia de l'humanisme contemporani.

A la UPF, ha exercit els càrrecs de vicedegà (1997-2000) i degà (2000-2001) de la Facultat d'Humanitats, vicerector de Doctorat i Postgrau (2001-2005) i vicerector de Professorat (2005-2009). Des del març del 2009 era president del Consell d'Estudis i vicepresident executiu de l'Institut d'Educació Contínua de la UPF.

.