Els professors Oriol Amat i Albert Sagués desgranen com el Govern espanyol ha fet el càlcul de les balances fiscals territorialitzades

Les balances fiscals publicades pel Govern Espanyol s'han calculat mitjançant el mètode de "càrrega-benefici", que redistribueix entre totes les comunitats aquelles inversions que consideren que beneficien al conjunt del país. Els professors de la UPF Barcelona School of Management, Oriol Amat i Albert Sagués, experts en Finances i Fiscalitat, desgranen en aquest article l’entramat del càlcul utilitzat.

Les balances fiscals mesuren la relació entre les regions i l'Estat. Per això, calculen la diferència entre els impostos que des d'una regió envien a l'Estat i els diners que tornen a la regió per la despesa i inversió que l'Estat fa.  Des de l'any 2005, en què el Ministeri d'Hisenda va crear una comissió de consens amb experts, s'han calculant dos mètodes. El del flux monetari i el del flux de benefici. El flux monetari calcula la diferència entre els diners que una regió paga en impostos i la despesa que l'Estat fa en aquesta regió. Aquest mètode dóna normalment un dèficit a Catalunya de 16.000 milions pels diners que surt i no torna. El flux de benefici imputa també a la regió la part de despesa central que es pot entendre com a serveis comuns. Per exemple, el Museu del Prado, és una despesa que repercuteix molt favorablement en l'economia de Madrid, però amb aquest mètode es reparteix entre totes les regions. Amb aquest mètode, Catalunya té un dèficit anual que se situa al voltant dels 11.000 milions d'euros ", explica el professor Oriol Amat.

Segons ens detalla Amat, els dos mètodes són correctes però responen a preguntes diferents. El flux monetari informa l'impacte de la relació amb l'Estat en l'activitat econòmica mentre que el flux de benefici mesura l'impacte que tindria la independència en els comptes de la Generalitat. 'Cal tenir en compte que si Catalunya fos un estat independent hauria d'atendre el que s'anomena les despeses de les estructures d'Estat'.

Els càlculs fets públics pel Ministeri parteixen del mètode del flux de benefici i afegeix unes correccions addicionals que situen el dèficit fiscal català proper als 8.000 milions d'euros. 'Caldrà veure quines són les correccions que s'han fet per poder veure si contesten bé alguna pregunta. De moment sembla que s'han fet per donar arguments als que creuen que Catalunya no té un dèficit fiscal excessiu ", afirma Amat.

"Són dades incompletes o tendenciosos", apunta el professor Albert Sagués, qui atribueix aquesta parcialitat a la campanya recentralitzadora de l'Executiu.

Segons les dades d'Hisenda, Madrid és la comunitat autònoma que va acumular un major dèficit fiscal el 2011, amb un saldo negatiu de 16.700 milions d'euros. El segueixen Catalunya, amb 8.455 milions de dèficit, i València, amb 2.018 milions.

Aquestes xifres disten de les publicades per la Generalitat fa un mes i mig xifren el dèficit fiscal a Catalunya entre 11.000 milions-càrrega-benefici-i 15.000 milions-flux monetari-. Sagués considera que, si la diferència entre les dades d'ambdues administracions és del 23% amb el primer dels mètodes, si s'aplica el mateix diferencial als resultats del flux monetari publicats per Catalunya, s'estaria parlant d'un dèficit de 11.500 milions.

Sagués augura que l'Executiu que lidera Mariano Rajoy utilitzarà les dades obtingudes per culpar les autonomies del dèficit de l'Estat davant la Comissió Europea, ja que els resultats mostren com el dèficit de l'administració central retrocedeix a bon ritme mentre que les autonomies romanen estancades. Per la seva banda, Oriol Amat considera que "seria millor fer aquests càlculs a partir d'hipòtesis consensuades com s'havia fet fins ara i explicar bé les preguntes que responen cada balança'.

.