Reportatge: Estudiants TOP TEN

Estan acostumats a treure les millors notes als exàmens, a ser alumnes excel·lents, a rebre les felicitacions d'amics i familiars pel seu talent encara que els hi costi presumir en públic d'això. Però la veritat és que la seva trajectòria és impecable. Un deu de mitjana en el seu expedient acadèmic no deixa cap dubte. Són sis dels millors estudiants de la Fundació Privada Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra que han rebut aquest any la Beca Talent pel seu brillant expedient acadèmic.

Només de veure'ls ja s'evidencia que el talent no distingeix d'edat, nacionalitat, experiència professional o vocació. Jordi Roca és programador informàtic i té 38 anys. Ara està cursant el Màster en Arts Digitals a l'IDEC-UPF. ‘La clau està en que t'agradi el que fas’, afirma. Ell reconeix que la feina com a programador informàtic l'ha deixat d'apassionar i necessita explotar el seu costat més artístic i creatiu. ‘Les arts digitals em permeten aprofitar els meus coneixements informàtics alhora que obrir-me pas a un nou futur professional com és el món de l'art i les noves tecnologies digitals i he descobert que realment m'apassiona'. Admet que ara dedica molt més temps a estudiar que abans però ho atribueix a les seves ganes i desig per aprendre més i a major velocitat. 'Per mi és un canvi total en la meva carrera professional. Abans volia treballar en una empresa i ara penso que sóc jo qui ha de construir el meu lloc de treball com artista’.

A Marcella Marinelli la seva vocació la va portar a estudiar Econòmiques al seu país, Itàlia. Es va doctorar i va estudiar un any a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Després del doctorat, es va mudar a Barcelona. Ja durant la seva tesi doctoral va començar a interessar-se per l'estadística i la van contractar a l'Hospital Clínic per treballar com a consultor estadístic per a un grup de hepatòlegs. Arran d'això, va fer un màster en Estadística i Investigació Operativa amb orientació en bioestadística. Al final del màster li van oferir una plaça d'investigadora postdoc al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) per a estudis d'epidemiologia genètica en nens. Ara treballa com a estadística i tècnic d'investigació pel CIBER en AQUAS ( Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya ) i per això ha decidit cursar el Màster en Economia de la Salut i del Medicament. 'Volia ampliar els meus coneixements i començar projectes d'investigació dins de la institució per la qual estic treballant'. No es fàcil compaginar feina, estudis i ser mare però la professionalitat per ella és important i la formació contínua una forma de créixer i seguir avançant.

Encara que ser tan complet en tot, de vegades, té els seus inconvenients. 'A mi m'ha costat saber què volia ser', reconeix Iva Boytcheva. Aquesta jove búlgara de 30 anys va créixer a Alemanya. Allà va estudiar Disseny i Vestuari. Fa quatre anys va venir a Barcelona per fer un màster en Cultura i Comunicació i aquest any ha començat el Màster en Artteràpia. 'Vaig escollir la Pompeu Fabra perquè és dels pocs llocs on s'imparteix Artteràpia'. L’Artteràpia és una disciplina que utilitza l'art i els mitjans visuals per accedir al món intern de les persones com a via de comunicació artística. 'És cert que a Europa cada vegada està més reconeguda i penso que és una cosa on puc aplicar-hi tots els meus coneixements, i que se’m dóna bé, en gaudeixo i penso que puc aportar a la societat'. Estudiar no és el que més li ha costat. ‘El sacrifici no ha estat dedicar molt temps als estudis sinó deixar molta gent i moltes coses enrere a cada mudança’.

El mateix sent Gianluigi Usai. Als seus 25 anys, aquest jove italià va decidir venir a Barcelona per aprofundir en els seus estudis i en els idiomes. Està cursant un Màster Universitari en Direcció Financera i Comptable de l'Empresa. 'És cert que he hagut de deixar amics i família a un costat per un temps, però crec que és qüestió de prioritats i moments. Sento que ara això és el que he de fer'. Reconeix que el futur laboral a Europa no és esperançador però està convençut que ha d'haver-hi un lloc per ell. 'He fet algunes entrevistes i la veritat és que exigeixen molt currículum, formació, màsters, idiomes, experiència... però després el salari que ofereixen no s’hi correspon'. En això estan tots d'acord: el moment és crític a Europa. ‘El panorama no és encoratjador i per molt bon expedient que tinguis o professional que siguis, aconseguir un bon lloc és difícil’. Ara bé, es jove i amb les expectatives prou clares. 'Busco una empresa, gran o petita tant em fa, però que inverteixi en el personal, que tingui ganes de créixer’. Encara no ha decidit on li agradaria establir-se si a Barcelona, a Itàlia o una altra part. 'Vaig pas a pas. No ho tinc decidit'.

Joves i amb ganes de menjar-se el món
Lena Carina Raps i Sharon Zhengyang són les més joves, amb 23 i 24 anys i procedents d'Alemanya i Canadà respectivament. Les dues estan cursant el mateix programa: el Master of Science en International Business que imparteix la Barcelona School of Management juntament amb ESCI. El van triar per la seva metodologia i per ser íntegrament en anglès. 'Em va interessar la formació pràctica que ofereix el màster i la possibilitat de participar en grups multidisciplinaris, equips de treball, l’aplicació de casos reals', afirma Lena . Els Masters of Science es distingeixen de la resta de programes convencionals per la seva metodologia d'aproximació al coneixement basada en l'anàlisi, el processament de dades objectives i el rigor de les xifres. Coincideixen en interessos dins i fora de les aules. 'No només busquem formació acadèmica, personalment ens agrada participar en activitats, en equips de treball, competicions universitàries, dins i fora de l'escola' argumenta Sharon, qui precisament assistirà al març a Dubai per participar en els reconeguts Premis Hult en representació de la Barcelona School of Management. 'Realment ho faig perquè m'agrada, perquè vull viure aquesta experiència'. Malgrat tot, no senten que totes aquestes inquietuds acadèmiques les allunyin d'altres activitats pròpies de la seva edat. La clau està –diuen- a fer el mateix però en menys temps. I com ho aconsegueixen? 'Amb molta concentració. Això et permet treballar més eficientment', contesten.

Ni veuen ni li posen límits al seu futur. Lena aspira a treballar a l’Àsia. En cinc anys es veu com a responsable de Compres en una sucursal asiàtica per a una gran empresa europea del sector retail. Sharon, en canvi, aposta per les Relacions Internacionals i el seu objectiu està fixat en grans organitzacions com la World Trade Organization, l'U-Well o una ambaixada. Com la resta, tenen talent, ganes i afany. I és que darrera d’un gran talent hi ha una gran voluntat.

56 beques al Talent
La Fundació Privada Institut d'Educació Contínua, que inclou l'escola de negocis Barcelona School of Management i l'IDEC-UPF, ha concedit aquest any un total de 56 beques talent als seus alumnes més brillants. Les Beques Talent neixen amb la finalitat de reconèixer i premiar les persones que treballen amb esforç per l'excel·lència i ho demostren amb un bon expedient acadèmic i amb mèrits professionals rellevants o una actitud personal destacable o amb compromís social.
Aquest any és la segona edició d'aquest programa de Beques, amb el segell UPF, que ha rebut un total de 263 sol·licituds, gairebé el doble que l'any anterior. La nota mitjana dels expedients acadèmics que han estat aprovats és de 9 i la beca els sufraga entre el 25 i el 50 % de la matrícula del màster escollit. Aquest any, la Fundació ha destinat a aquestes beques prop de 150.000 euros. Des de l'IDEC-UPF es mostren molt satisfets de l'acollida que està tenint el programa, així com el nivell dels candidats. 'Estem premiant el talent i l'excel·lència perquè aquests són el motor del canvi de la nostra societat', argumenta Daniel Serra, director acadèmic de la Barcelona School of Management i l'IDEC-UPF.

.