Un estudi de credibilitat en comunicació política analitza el 'relaxing cup' d'Ana Botella

Investigadors de la Universitat d’Indiana i de la Universitat Pompeu Fabra han presentat un estudi sobre la influència de la prosòdia en la credibilitat de la comunicació política. La investigació analitza els discursos d’Ana Botella i dels seus homòlegs turc i japonès en la presentació de les ciutats candidates a celebrar els Jocs Olímpics de 2020. Els resultats indiquen que l’alcaldessa de Madrid va descuidar factors decisius de la prosòdia utilitzant de forma artificial i exagerada l’entonació, la intensitat i el ritme, que van donar com a resultat un discurs molt poc natural. L’estudi es va presentar en el congrés anual de la International Communication Association, celebrat el mes de maig als Estats Units.

El famós discurs d’Ana Botella a la cerimònia del COI va tenir una gran repercussió mediàtica i ha estat objecte d’innumerables bromes. Frases com “a relaxing cup of café con leche” han estat en boca de tots els espanyols. Tant és així que la revista Time va col·locar l’alcaldessa en setena posició en el seu rànquing de posades de pota d’alcaldes per la seva “particular lluita amb l’anglès”

Però quin va ser el motiu d’aquesta particular lluita amb l’anglès i com va ser percebut el seu discurs? Aquestes són les dues preguntes que els investigadors Emma Rodero, professora del Postgrau en Locució i Comunicació Pública a l'UPF-IDEC, i Lluís Mas van formular-se abans de realitzar l’estudi. Les conclusions podien ser importants ja que la manera amb què s’expressa un polític és un factor decisiu en la percepció de credibilitat per part dels votants.

Per donar resposta a aquestes preguntes, els investigadors van dissenyar un estudi en el que, a banda d’analitzar la prosòdia utilitzada en el discurs pels tres polítics, 110 individus de 27 nacionalitats diferents (cap d’ells procedent dels tres països implicats i tots angloparlants) van valorar la credibilitat dels tres representants en funció de com es van expressar, en concret, de com van utilitzar la prosòdia (entonació, intensitat i ritme).

Els resultats de la investigació van reflectir models d’expressió diferents que afectaven el nivell de credibilitat. El polític turc, Ali Babacan, va resultar ser el més creïble i, per tant, el millor valorat, perquè el seu discurs va combinar intensitat suficient amb un nivell de to moderat i una velocitat de parla àgil, amb pauses freqüents i breus. Aquesta combinació va donar com a resultat un discurs natural i fluït. Per altra banda, el representant japonès, Naoki Inose, molt contaminat pel seu idioma, va fer un discurs molt entretallat i lent, combinat amb una entonació monòtona i massa pauses de llarga durada, fet que el va convertir en avorrit. Per últim, l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, portava el discurs ben assajat, però el seu intent d’imitar l’accent anglès va donar com a resultat una expressió molt exagerada i teatral, poc pròpia del context en que es trobava. La política madrilenya va remarcar innecessàriament algunes parts del discurs, va utilitzar un to bastant agut amb una entonació molt emfàtica i irregulars canvis d’intensitat. Aquests trets, en conjunt, van fer que sonés infantil, com si estigués parlant amb nens. Com a conseqüència, la falta de naturalitat va provocar que no fos percebuda com a molt creïble, fet que resulta ser un tret fonamental en qualsevol comunicació política eficaç. Malgrat això, no va ser la pitjor oradora en valoració, lloc que va ocupar el polític japonès.

.