L'anàlisi de les eleccions al Regne Unit, per Christopher Tulloch

Christopher D. Tulloch és Doctor en Periodisme i Comunicació i director del Màster en Periodisme Polític Internacional de l’UPF-IDEC

Els "tories", favorits a guanyar però pendents d'un SNP que pot obrir la porta del 'número 10' a Miliband

Si és veritat que: a) el Regne Unit s'ha recuperat definitivament de la recessió dels últims set anys, b) Ed Miliband, líder del partit Laborista és menys candidat que David Cameron i c) aquest últim ha pogut beneficiar-se de certs èxits domèstics com els Jocs Olímpics o la celebració del referèndum sobiranista a Escòcia... Com és que les eleccions britàniques del 7-M són les més renyides en tres dècades?

Les raons són diverses. En primer lloc, la ressaca de la recessió. Tot i que és cert que el crac de 2008 és tres anys abans de l'arribada dels conservadors, la figura de Cameron és inextricable dels efectes de la recessió. La gent no ha percebut la millora de la seva economia ja que fa només uns pocs mesos la pujada dels seus sous va ser més gran a la taxa d'inflació.

Segon, com a candidat Cameron segueix sent un tory que només pot mobilitzar a l'ala més conservadora del seu electorat. La seva trajectòria - Eton, Oxford- és d'un elitisme extrem que només li garanteix vots al sud del país i que no li permet ser un candidat transversal.

Tercer, tot i estar en una coalició més o menys estable amb els liberal demòcrates, els de Nick Clegg han deixat molt clar que no tindrien cap problema a fer la mateixa operació coalicionista amb el partit Laborista. Aquest pragmatisme resta força a la proposta conservadora-liberal. Aquesta manca de lleialtat i compromís dels Lib-Dems ha danyant la campana de Cameron.

Quart, el UKIP. Mentre és veritat que el suflé dels de Nigel Farage s'està desinflant amb cada setmana que passa (han passat d'un estimat 18% a 10% de vots en tres mesos), el partit hipernacionalista només pot danyar al partit conservador. No resta vots a les altres formacions.

Ara bé, mentre tots aquests factors són rellevants, la major amenaça a una victòria conservadora resideix, ves per on, a Escòcia. L'extraordinària campanya del líder del partits nacionalista escocès (SNP) Nicola Sturgeon li dóna una xifra estimada de 58 dels 59 escons assignats al país. Aquest pronòstic significa que, encara Cameron pot acabar per davant d'Miliband per un marge d'entre 25-45 escons -xifres que estudien tots els diaris anglesos- sobre un total de 650, la suma del SNP + Labour desplaçarà als tories i afavorir la entrada al Downing Street dels laboristes. La "dolça derrota" del referèndum sobiranista pot traduir-se en una victòria parcial a Westminster.

.