Deures pendents per a la consolidació de les exportacions

Mercè Roca i Puigvert és directora del MSc in International Business a la UPF Barcelona School of Management i Coordinadora Acadèmica a ESCI-UPF. En aquest article ens relata la importància de les exportacions en l'economia espanyola, així com les assignatures pendents per a la plena consolidació de les exportacions.

Deures pendents per a la consolidació de les exportacions

El balanç comercial de l'economia espanyola ha frenat el seu deteriorament en el tercer trimestre del 2014 després de tres mesos consecutius de caiguda de les exportacions i que el dèficit comercial es dupliqués en l'últim any. Segons dades de l'últim informe mensual de Comerç Exterior publicat, el saldo comercial va registrar el setembre de 2014 un dèficit de 2.373,7 milions d'euros, un 8,2% inferior al del mateix mes de l'any anterior. Malgrat aquesta millora, en el que va d'any les exportacions només han crescut un 1,9% mentre que les importacions han augmentat un 6%. En conseqüència el dèficit comercial se situa en els 18.854.000 d'euros, un 71,3% superior al corresponent a 2013.

La dada positiva sobre la desacceleració del dèficit comercial s'ha de prendre amb cautela ja que aquest fluctua amb la variabilitat dels preus i dels tipus canviaris, que li han estat favorables. D'altra banda les exportacions espanyoles mostren una excessiva dependència respecte del comportament de l'economia europea. La demanda de la zona euro ha generat més de la meitat del creixement experimentat. Aquest fet apunta la necessitat de dur a terme una anàlisi en profunditat i una aposta decidida per polítiques per potenciar la consolidació i diversificació de les exportacions, donades les característiques idiosincràtiques del nostre país.

D'una banda, l'excessiva concentració geogràfica de les exportacions espanyoles respecte de la Unió Europea, amb un pes del 63,7% en el període de gener a setembre del 2014, mostra que hi ha camí per recórrer en la diversificació cap a mercats emergents de ràpid creixement (els anomenats Eagles). Per aprofitar aquesta oportunitat les empreses han de ser capaces d'identificar els mercats amb més potencial dins del seu sector i d'adaptar la seva oferta i orientació a les seves exigències.

No menys peculiar en l'estructura de les exportacions espanyoles és el fet que un percentatge reduït d'empreses acaparen el gruix de les exportacions. Segons dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat, el 0,1% de les empreses exportadores representaven el 41,3% de l'exportació en 2013. Un dels motius principals d'aquesta concentració es deu a l'alta atomització del teixit empresarial espanyol. Les PIMES tenen una participació minsa en el saldo exportador, principalment per les seves dificultats tant per aconseguir els recursos econòmics imprescindibles, com per accedir a aquests mercats internacionals i obtenir la capacitació i orientació necessàries que els permeti fer el salt cap a ells.

Els sectors amb més projecció internacional són aquells que tenen més contingut tecnològic. No obstant això, la composició sectorial del teixit productiu espanyol, està concentrat en manufactures de baixa demanda i intensitat tecnològiques, i com a conseqüència amb una menor propensió a l'exportació.

Aquests trets distintius de l'estructura empresarial espanyola plantegen la necessitat de canalitzar mesures orientades a incrementar la seva productivitat i competitivitat per tal de potenciar el creixement de les empreses, identificar oportunitats en nous mercats, generar aliances o clústers d'exportació (especialment necessaris per a les PIMES), focalitzar el desenvolupament empresarial en sectors de més projecció i valor afegit, com són els intensius en TIC, mesures per facilitar l'accés al crèdit, i per eliminar traves legals i administratives en el desenvolupament dels negocis. Així mateix, han d'emprar recursos per diferenciar i sofisticar els productes, així com per generar un coneixement realment expert sobre el comerç internacional.

.