Simon Culhane, president de CISI: “La confiança apareix quan els clients veuen que el seu gestor actúa de forma professional i ètica”

L'any 2009, un any després de l'inici de la crisi financera, es va crear a Londres, mitjançant una cèdula signada per la pròpia reina Isabel II, el Chartered Institute for Securities and Investment - CISI. La cèdula real és un privilegi reservat al Regne Unit per a aquelles institucions que treballen per l'interès públic. D'aquesta manera, el CISI va esdevenir un organisme pioner en la certificació i manteniment de la competència professional dels assessors financers i en la promoció de la confiança en el sector financer. Avui, CISI atorga una certificació en assessorament financer reconeguda en 45 països, que acredita que les persones que superen els seus exigents exàmens realitzen amb excel·lència el treball d'assessorament financer.

L'entrada en vigor el gener del 2018 de la normativa MIFID II ha posat d'actualitat la importància que els gestors de banca comptin amb una formació adequada i demostrable. En aquest sentit, la UPF Barcelona School of Management va ser pionera a Espanya en oferir la possibilitat d'accedir a la certificació de CISI a través del seu postgrau en Assessorament Financer dissenyat per als empleats de CaixaBank. Fins a la data, més de 7.000 gestors de l'entitat ja han aconseguit el diploma de postgrau i la certificació de CISI. CaixaBank, CISI i la UPF Barcelona School of Management han renovat el seu acord de col·laboració fins al 2018 per certificar 1.500 professionals més de l'entitat financera.

Arran de la seva visita a Barcelona, ​​parlem amb el president de CISI, Simon Culhane, un professional bancari amb una important carrera en entitats bancàries internacionals com Deutsche Bank i Lloyds i experiència política com a membre del gabinet del primer ministre britànic a les èpoques de John Major i Tony Blair.

Per què la nova regulació d'assessorament financer dóna tanta importància a la formació?
Arran de la crisi financera, la societat ha perdut confiança en les entitats financeres. Part de l'objectiu de MIFID II és elevar els estàndards de professionalitat del sector per recuperar la confiança.

I com aconseguir-ho?
La professionalitat d'un empleat de banca es pot definir per tres factors: coneixements, habilitats i integritat. I el client ha de percebre totes elles. La confiança apareix quan els clients veuen que el seu gestor està actuant de forma professional i èticament correcta.

Falta molt per poder parlar clarament de recuperació de la confiança?
No. De fet, ja està passant, i no ho dic només jo, sinó també el Banc Central Europeu. De tota manera, hi ha un refrany anglès que diu: "La confiança arriba a peu, però desapareix al galop". Serà un procés lent.

CISI està considerada com una de les certificacions de formació financera més importants del món. Per què?
Principalment, per la credibilitat i pel reconeixement internacional. CISI és una certificació vàlida en 45 països, el que significa que els empleats que disposen d'ella poden treballar més fàcilment en altres jurisdiccions.

Quina ha estat la clau per aconseguir aquesta credibilitat i destacar entre altres certificacions sectorials?
Un dels secrets està en els col·laboradors que ens ajuden a elaborar els exàmens i a redactar les preguntes. Comptem amb el suport d'uns 350 assessors financers, tots ells professionals en actiu. La majoria són de Londres, però cada vegada més tenim més voluntaris procedents d'altres parts del món.

Què ha de fer un gestor financer per superar la certificació CISI?
El mateix que en qualsevol altre examen: estudiar! No es tracta només de centrar-se en la teoria, perquè també hi ha una part pràctica que cal treballar i que, des del punt de vista de la nova regulació, té molta importància.

CISI va ser una organització pionera en la introducció de qüestions ètiques en la formació financera. És possible mesurar l'ètica?
No, és molt complicat. El que nosaltres fem és un qüestionari de 500 preguntes en les que passar a la següent pregunta depèn de la resposta que anteriorment hagis donat. No es pot atorgar una puntuació ni un títol que acrediti que algú és el més ètic de tots, però sí que podem comprovar que s'entén la diferència entre el que està bé i el que no ho està.

Hi ha diferències en com s'entén l'ètica en els diferents països?
Impartim un seminari d'ètica en bancs de tot el món i la majoria comprenen molt bé que és fonamental actuar amb claredat i transparència. Després, hi ha diferències, que, al meu entendre, es deuen a les estructures de compensació. A Europa, un "bonus" és un plus salarial, però, als Estats Units, un "bonus" és un multiplicador del sou, de vegades per imports molt superiors al salari nominal. Aquest sistema fa que, de vegades, s'arribi al límit de l'ètica.

.