Club Excel·lència en Gestió: Quina és l'essència per innovar?

Barcelona ha estat per cinquè any consecutiu el lloc escollit per celebrar la V Trobada Empresarial, “Retrobar l'essència per innovar”, organitzada pel Club Excelencia en Gestión , patrocinada per AENOR, Asenta , Banc Sabadell i Konsac Group i en col·laboració amb ACC1Ó , Casa Àsia , Col·legi d'Enginyers de Catalunya , la Barcelona School of Management -Universitat Pompeu Fabra, PIMEC i Plataforma Editorial .

E l Club Excel·lència en Gestió ha celebrat el passat 28 de setembre la V Trobada Empresarial per a l'Excel·lència en la Gestió amb el lema “Retrobar l'essència per innovar”. Una anàlisi en profunditat de quins són els elements i les eines essencials per afrontar amb èxit el futur , que enfoca la innovació com a procés estratègic i sistèmic que requereix necessàriament que s'hi involucrin tots els agents.

Després de l'obertura institucional per part de Miquel Montes, president executiu del CEG per a Catalunya; l'Honorable Senyor Hidehiro Tsubaki, cònsol general del Japó a Barcelona, i Jaume Casals, vicepresident executiu de l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra , ha tingut lloc la presentació “Innovació sistèmica i integradora com a repte per a la competitivitat”, realitzada per Xavier Ferràs, director del Centre d'Innovació Empresarial d'ACC1Ó –l'agència per a la competitivitat de l'empresa catalana del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat– i expert en innovació, que ha identificat quins són els reptes que planteja l'entorn, com pot ajudar la innovació a donar-los resposta i quins són els factors clau que cal tenir en compte per desenvolupar la capacitat innovadora de les organitzacions i de tots i cadascun dels professionals que les componen.

En la seva intervenció, Ferràs ha comentat que “la innovació és la resposta als reptes dramàtics que ens planteja l'entorn”. A més, ha fet èmfasi en el fet que “per competir amb èxit haurem d'innovar més, millor i més ràpid que els nostres competidors” i ha afegit que “la innovació es converteix en un fenomen cultural complex, que incideix en els valors personals: responsabilitat, iniciativa i assumpció de riscos. Els països que triomfin en el futur seran culturalment emprenedors i innovadors o quedaran definitivament arraconats de la història”.



Respecte als factors clau per desenvolupar amb èxit la innovació en les empreses i en les persones que les formen, ha comentat que “innovar és un procés d'aprenentatge continu, d'interacció entre organització i mercat”. Ha matisat que “les bones pràctiques aconsellen dissenyar organitzacions fluides, poc verticalitzades i molt interconnectades amb l'entorn”. Ha afegit, a més, que cal “escollir els millors per a la tasca d'innovar”.

A continuació, el públic ha tingut l'oportunitat d'escoltar Catherine Chan, presidenta del QFD Institute de Hong Kong , una de les persones que s'ha format més a prop del professor Yoji Akao, el fundador de la metodologia QFD, i que ha fet una breu presentació d'aquesta metodologia, la més potent per garantir la qualitat del disseny.

Després d'aquesta breu explicació, Antoni Cañete, secretari general de PIMEC, ha tingut el plaer d'entrevistar el professor Yoji Akao, pare del QFD , que ha visitat Espanya per primera vegada. A banda dels orígens de la metodologia QFD, que permet traslladar les necessitats dels clients i convertir-les en especificacions de producte, prioritzar-les i donar-hi respostes innovadores, així com millorar els processos fins a l'efectivitat màxima, al llarg de l'entrevista el professor Akao ha parlat sobre els pilars de la cultura japonesa, sòlidament fonamentats en la tradició i els valors del respecte, l'esforç, el compromís i la cura de l'entorn, i que alhora permeten un major avenç tecnològic i innovació en molts altres àmbits. Com ell mateix ha comentat en la seva entrevista, “el Japó té un fort sentiment de fer contribucions a les empreses i les organitzacions. De treballar junts per aconseguir l'objectiu. Les persones tenen diligència i resistència per al treball i se senten orgulloses d'aconseguir l'objectiu. En fer-ho, construïm un cicle positiu per avançar cap endavant i millorar la nostra vida. Aquest és un dels valors de la cultura japonesa que considero que ajudaria la cultura occidental”.

En paraules d'Akao, “la principal contribució del QFD és la lògica i el sistema que proporciona per traslladar les necessitats dels clients a especificacions del producte o servei”. A més, en la seva intervenció, i prenent com a exemple l'explosió de la planta d'energia nuclear de Fukushima al març del 2011, ha comentat que “una de les bases i principals contribucions del QFD és visualitzar el panorama general per tal de copsar els punts crítics per a la construcció de la qualitat”.

D'altra banda, aprofitant l'oportunitat d'aquest gran esdeveniment, ha volgut emfatitzar de nou la importància que té “identificar i comprendre les necessitats latents en el món”. Per a ell, “la innovació requereix un coneixement profund de les necessitats dels clients/grups d'interès, una exploració acurada de la tecnologia, una sinergia de perspectives múltiples i la incorporació de noves idees”.

Després del cafè, ha tingut lloc la taula de debat “Factors essencials per a una innovació efectiva”, moderada per Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i conseller de la CNMV. Hi han participat directius importants, com ara Antoni Casagran, gerent de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa; Fabián Martín, xef i propietari dels restaurants Fabián Martín; Pedro Navarrete, vicepresident sènior de Sony Europa, i Pere Merino, vicepresident executiu de Grupo Telstar i president de CETEMMSA .

Al llarg del debat s'han analitzat els pilars essencials de la gestió que fan possible la innovació. En aquest sentit, tothom ha coincidit que innovar és clau per afrontar amb èxit un entorn cada vegada més inestable i complex. La innovació s'ha d'enfocar d'una manera sistèmica, que integri diversos actors i disciplines i s'articuli com a actitud vital. Cal desenvolupar la capacitat innovadora de les organitzacions i, per fer-ho, s'han de tenir en compte i reforçar els pilars essencials de la gestió, que són els que la sustenten.

A més, s'hi ha recalcat que la innovació no pot ser un esforç puntual ni centrat en unes quantes persones, sinó que ha de ser contínua i suposar un esforç col·lectiu (la innovació enfocada, per tant, com a innovació oberta). No hi ha dubte que l'entorn altament inestable i complex en què estem, i que es preveu que continuï en el futur, exigeix desenvolupar al màxim la capacitat innovadora de professionals i organitzacions, no només amb l'objectiu de ser competitius, sinó fins i tot com a factor de mera supervivència.

Posteriorment, a través d'una ponència pràctica, “Innovació en la relació amb els clients a través de les xarxes socials” , presentada per Miquel Montes, director general adjunt de Banc Sabadell, s'ha exposat com la tecnologia de les xarxes socials permet innovar en el disseny de productes i en les relacions amb els clients a partir d'una sòlida orientació al client.

En paraules de Montes: “Per fomentar una actitud innovadora dins de l'organització cal crear un clima de transparència i confiança que permeti la participació. Es requereix que els empleats se sentin valorats i motivats de forma genuïna”. “Les organitzacions han de posar els mitjans per canalitzar les aportacions dels empleats i fer que fructifiqui la innovació. Les xarxes socials ens brinden moltes oportunitats en aquest sentit, ja que eliminen les distàncies entre departaments, clients, etc. Aquest darrer any, al Sabadell hem rebut més de 3.000 idees de clients i treballadors. Les idees d'alt valor són implantades i reconegudes per l'organització, i el 2010 se n'han premiat més de 100.”

Respecte a les relacions amb els clients, Montes ha afirmat que “en l'esforç d'innovar es desenvolupen més capacitats que ens permeten acostar-nos al client i conèixer-lo millor”.

Per finalitzar la jornada, Cèsar Molins, director general del Grupo AMES ha analitzat, a través de la seva ponència “Valors essencials per a un ecosistema innovador” , quins elements culturals, com a conjunt de comportaments i creences que guien les actituds individuals i col·lectives, són necessaris per innovar d'una manera sostenible.

En paraules de Molins, “la innovació és tècnica i és art. Necessita un ambient favorable”. A més, i com a tema de cultura, “la innovació no s'implanta per decret ni en poc temps”.

Per innovar d'una manera sostenible, Molins afirma que “l'ètica, la confiança i la transparència tendeixen a afavorir la innovació”. Per dur a terme la innovació amb èxit són clau “la formació de les persones, la comunicació multidireccional en l'empresa, un ambient obert al canvi, l'acceptació d'un cert risc a equivocar-se, un compromís molt seriós i d'impuls constant per part de tots els estaments de la Direcció, un sentit d'equip i de compromís per part dels components de l'empresa, per la qual cosa és imprescindible una transparència i una ètica no només reals sinó també ben explicades, una política raonable de reconeixement, una descentralització de la innovació i una cultura arrelada en què la innovació és una part integral del dia a dia de tots els components de l'empresa”.

Com en edicions anteriors, ha estat una jornada pràctica en la qual s'han presentat propostes i experiències útils per afrontar amb èxit la innovació sostenible necessària en un entorn de canvi continu, inestable, turbulent i de gran complexitat.

Sobre el CEG

El Club Excelencia en Gestión (CEG), una organització sense ànim de lucre creada el 1991 per iniciativa de les principals organitzacions espanyoles líders en excel·lència en gestió, és soci principal ( Primary Partner ) de l'EFQM a Espanya. Inclou prop de 300 organitzacions membres, de totes les dimensions, pertanyents a tots els sectors i distribuïdes per tota la geografia.

Després de vint anys compromès amb l'excel·lència, el CEG és el representant oficial de l'EFQM a Espanya (NPO, National Partner Organization ). Als països on hi ha la figura del Primary Partner , el CEG s'encarrega de gestionar que les organitzacions que ho sol·licitin puguin actuar com a "distribuïdors".

La seva missió és potenciar la competitivitat d'organitzacions i professionals identificant noves vies, desenvolupant competències, compartint coneixements i induint models de gestió. Actualment el 40% de les empreses que cotitzen a l'IBEX són sòcies del CEG i les seves empreses afiliades representen el 36% del PIB d'Espanya.

.