El Campus Gutenberg clou amb un debat sobre ciència-espectacle

Tradicionalment, la comunicació científica, mèdica o ambiental ha tingut un paper secundari en els mitjans de comunicació i només els grans descobriments o avenços científics aconseguien arribar a les portades o els informatius de forma puntual. No obstant això, alguna cosa sembla haver canviat en els últims anys en els mitjans de comunicació i la ciència ha fet un salt de les revistes especialitzades, els documentals i les exposicions museístiques als teatres, els night shows i els programes d'entreteniment. És el que es coneix com a ciència d'entreteniment o ciència-espectacle. Programes com Órbita Laika de RTVE, espectacles com els de The Big Van Theory. Científicos sobre ruedas o espais com els de Ricardo Moure al programa En el Aire (la Sexta) o Marrón a El Homiguero (Antena 3) estan contribuint a la creació de nous espais de divulgació científica.

Precisament el debat sobre si la ciència espectacle és divulgació científica o no es va cloure la cinquena edició del Campus Gutenberg de la Universitat Pompeu Fabra, una trobada que va reunir més de 350 experts, professionals i divulgadors de ciència de tot Espanya. 'Si cal utilitzar l'entreteniment per poder tenir una secció o una píndola de ciència en espais on abans era impensable, benvingut sigui l'entreteniment", ha afirmat Ricardo Moure, biòleg i membre de The Big Van Theory. Científicos sobre ruedas i col·laborador del programa Al Aire amb Andreu Buenafuente.

Per a José Pérez, guionista i director d'Orbita Laika de RTVE, "en els últims anys hi ha un sector de públic a la televisió que ha demostrat que està disposat a consumir contingut científic però en formats diferents com pot ser l'humor, programes d'entreteniment, monòlegs, etc. Això és un fet que, a més, crec que anirà a més properament'.

 'La ciència espectacle, sempre que es faci amb rigor, és un espai per a la divulgació científica, com ho són els blocs, les xarxes socials, els mitjans de comunicació... Es tracta de parlar de ciència amb normalitat, de ser un contingut d'interès per a la societat i, a partir d'aquí, que llegir un reportatge o veure un documental sobre ciència no sigui una cosa tan estranya', explica Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra i codirectora del del Màster en Comunicació Científica, médica i ambiental de la UPF Barcelona School of Management al costat del professor Vladimir de Semir. 'El major repte en el camp del periodisme científic és avui superar la crisi del periodisme perquè paradoxalment avui hi ha més informació, més debat i més divulgació sobre ciència que mai", apunta De Semir.

Després de 20 anys de formació amb el Màster de Comunicació Científica, el Campus Gutenberg es consolida com la major trobada entre professionals d'Espanya. 'És un espai de trobada, reflexió i divulgació científica que demostra que la professió està avui estabilitzada i que té un important futur per davant'.

.