Sobre el ‘Big Bang’, la Comunicació científica i el reconeixement del talent, per Vladimir de Semir

La descoberta  per part de científics dels Estats Units que han detectat amb un telescopi del Pol Sud les "ones gravitacionals" generades després de la creació de l'Univers amb el Big Bang, ha tingut un enorme ressò mediàtic i hi ha qui parla ja d’un descobriment digne de Premi Nobel.  ‘Es una notícia d’abast mundial que té una gran transcendència des del punt de vista científic si bé no tant en l’afectació que té sobre l’individu. No obstant això, és un tema amb molt interès mediàtic perquè té un impacte directe amb la curiositat innata de l’èsser humà per saber d’on venim’, explica Vladimir de Semir, director acadèmic del Màster en Comunicació Científica de l’UPF-IDEC.

Des del punt de vista comunicatiu, De Semir aplaudeix l’estratègia comunicativa. La descoberta ha estat anunciat pel Centre Harvard-Smithsonian per a l'Astrofísica de Massachusetts i recollit per la revista britànica Nature, de gran prestigi científic. ‘La presència de la ciència en els mitjans no es fàcil però en aquest cas es juga amb l’espectacularitat de la informació sobre l’espai, l’univers, l’origen de la vida i, en el fons, sobre l’existència de Déu i això atreu molt als mitjans’.

Josep Baselga i Joan Massagué

De Semir, però, considera que hi ha molt altres notícies d’abast científic que acaparen menys l’atenció dels mitjans malgrat que segurament tindran més transcendència i repercussió directa sobre la societat. 'Potser apareixen als mitjans però no amb la mateixa dimensió o intensitat que, per exemple, el cas del Big Bang’, diu. Especialment  destaca el nomenament de Josep Baselga com a president de l’Associació Americana de Recerca del Càncer, la més important del món. ‘Això significa no només un reconeixement cap un dels nostres científics més prestigiosos sinó un reconeixement a la seva feina i, per tant, el seu treball tindrà major projecció i fins i tot un impuls que pot accelerar l’arribada de determinats tractaments’.  Un segon exemple es el de Joan Massagué, director del Memorial Sloan Kettering Center de Nueva York (EEUU) y la descoberta de l'origen de les metàstasis del càncer. ‘Són dos casos evidents del greu problema que té España amb la Ciència. D’una banda, tenim científics amb molt de prestigi i talent i d’altra banda augmenten les retallades i la manca d’inversió en recerca científica. Això fa que tot aquest talent hagi de marxar a treballar fora i finalment perdem la inversió personal, els treballs i els èxits d’aquestes persones. Tenim un greu problema de prioritats quan no sabem afavorir que el nostre talent reverteixi en el nostre país’.

.