És l'esport, i el futbol en particular, l'agent causant de manifestacions violentes?

Article de Carles Murillo Fort, director del Màster en Direcció i Gestió Esportiva a la UPF Barcelona School of Management

Violència i mort als entorns de l'estadi Calderón

Una alarmant notícia esquitxa les primeres pàgines dels informatius de televisió i de la premsa digital a primera hora del matí del diumenge 30 de novembre. La notícia té a veure amb el futbol, encara que irromp com a notícia d'obertura. Un seguidor del Deportivo de la Corunya mor en un hospital de Madrid, després de ser rescatat del riu Manzanares. El fatal desenllaç ocorre després d'una brutal baralla entre bandes radicals dels dos equips que després van a disputar un partit de Lliga a l'Estadi Vicente Calderón: el Club Atlètic de Madrid i el Deportivo de la Corunya. Segons les primeres informacions, les dues bandes s'han citat a primera hora de diumenge a la vora del riu. Acudeixen a la convocatòria més de 400 energúmens proveïts amb tot tipus d'artefactes perquè la contesa tingui de tot, excepte festa esportiva. No és la primera ocasió en què fets d'aquest estil es produeixen a l'empara d'una competició esportiva al nostre país i a l'estranger. Passa, malauradament, massa sovint. És que l'esport en general, i el futbol en particular, és l'agent causant d'aquest tipus de manifestacions violentes?

El periodista i escriptor argentí, Rodolfo Braceli descriu amb gran destresa una tesi que comparteixo en tota la seva extensió. 'El futbol -diu Braceli- emmiralla fins a l'extenuació. Emmiralla la violència, el racisme, el gangsterisme, l'èxi i el fracàs'. Aquest mirall que és el futbol reprodueix allò que passa a la societat i l'amplifica per la simple raó de la idiosincràsia d'aquest tipus de disciplina esportiva convertida en espectacle de masses. El reprodueix i àmplia amb unes característiques especials que, entre altres coses, han cridat poderosament l'atenció d'empreses patrocinadores, magnats i, per que no negar-ho, oportunistes que a qualsevol preu han volgut també sumar-se al festí del consumidor futbolístic lliurat a la seva passió, és a dir, al seu equip i els seus ídols, "confonent l'amor pel propi amb l'amor propi". El mirall -prossegueix Braceli- no té la culpa del que ha passat. Enutjar-se amb el mirall és inútil i resulta ridícul: "el futbol emmiralla aquestes xacres en què es cou a foc lent la condició humana". Hi ha una frase de Barceli que resumeix a la perfecció els possibles dubtes existents al respecte del fenòmen que es viu en els estadis: "si volem veure si som racistes, o si volem veure fins a quin punt i de quina manera ho som, entrem a un partit de futbol... Si volem veure la facilitat i naturalesa de la nostra violència, entrem a un partit de futbol".

Els responsables de les organitzacions esportives i de totes les seves entitats (federacions, lligues, clubs, etc.), a més dels mitjans de comunicació i els seguidors i amants de l'esport, hem d'aplaudir qualsevol manifestació de denúncia dels fets violents, la presa de mesures per aïllar els seus protagonistes, el suport -en la mesura de les possibilitats de cadascú i des del seu punt de vista diferent però complementari- de les accions que els dirigents puguin dur a terme de tolerància zero amb els violents, com les que va prendre en el seu dies la directiva presidida per Joan Laporta al FC Barcelona envers els grups radicals que alimentaven l'odi i la baralla constant. Hem d'aplaudir els esforços dels mitjans de comunicació per abandonar el llenguatge bèl·lic que sovint acompanya les retransmissions esportives i els comentaris sobre el fet esportiu, més propers als valors intrínsecs de l'esport i en definitiva al respecte de les idees i de les preferències de cadascú.

Les situacions de crisi que ocorren després de fets tan lamentables com els del matí d'ahir a Madrid han de ser aprofitats perquè, al costat de l'expressió del dolor més profund des del punt de vista personal i per l'esport en el seu conjunt, sapiguem entre tots donar un gir de volant que ens situï en la direcció adequada. No és un gir de volant d'una persona, entitat o afició. Ara el volant és tan immens que hi caben moltes mans per fer-lo girar.

.