A qui afecta la sortida de Grècia de l’euro?

Article d'opinió de Xavier Brun, co-director acadèmic del Màster en Mercats Financers de la UPF Barcelona School of Management

 

El 2011-12, els diferents informes d'analistes auguraven un escenari catastròfic si Grècia sortia de l'euro. Vaticinaven un contagi a països perifèrics, que a la vegada portarien a l'enfonsament d'Europa i amb ella, de l'euro. Els arguments eren coherents ja que gran part del deute grec estava en mans de bancs europeus que, en no pagar, provocarien un forat en els seus balanços.

Avui dia ja es parla de la possible sortida de Grècia amb total normalitat, fins i tot Merkel ho diu, i si ella ho diu és que ha deixat de ser taboo. Però per què? La primera raó és política. Alexis Tsipras, líder de Syriza, encapçala les eleccions. La segona: econòmica. Des de 2010, les diferents ajudes per part d'organismes supranacionals (Europa, FMI, Banc Mundial) van donar una bala d'oxigen a Grècia. Amb aquestes mesures, van permetre que el deute en mans dels diferents bancs passés a les institucions supranacionals. La tercera: temps. Els comptes grecs encara no estan quadrats, per a aquest 2015 s'espera que necessiti uns 12.500 milions d'euros que els han de treure dels mercats financers (per ara tancats) o de retallades (poc probables si guanya Syriza). Per tant, sembla qüestió de temps que Grècia torna a tenir problemes.

Però, què passarà si Grècia surt de l'euro?

En una primera fase hi hauria la sortida massiva de capitals cap a altres països i amb ella, una forta depreciació del nou-dracma. En una segona fase, i com a conseqüència de la primera, hi hauria una pujada forta del tipus d'interès per evitar sortida de capital (com fan els bancs amb els dipòsits). I finalment, hi hauria una quitació del deute. L'Estat, en incrementar el seu dèficit públic per culpa de l'elevat cost del deute, es veuria obligat a incomplir amb les obligacions de pagament, provocant així un quitament.

Tota aquesta situació arrossegaria els mercats financers hel·lens i especialment a la borsa. En aquest punt, les empreses més perjudicades serien els bancs amb major exposició al deute estatal, com Eurobank Ergasias amb 16.745 milions d'euros (22% de l'actiu) o Piraeus Bank amb 1.717 milions d'euros (2% de l'actiu). De la mateixa manera afectaria empreses, els costos de les quals siguin en euros o dòlars i els ingressos en nou-dracma, com Hellenic Petroleum, on majoritàriament té refinació (midstream i downstream). Potser per això les tres empreses cotitzen a PER propers a 6x per 2016. Per la seva banda, arrossegada per la forta depreciació del nou-dracma hi hauria empreses com l'embotelladora de Coca-Cola que cotitza a Atenes que també es veuria arrossegada. No obstant això, tan sols 450 dels 7.200 milions de vendes provenen de Grècia, per aquesta raó cotitza a un PER 2016 de 16x. Però no només les empreses nacionals es veurien afectades, empreses estrangeres també podrien veure’s perjudicades. Bancs com Credit Agricole té uns 3.500 milions d'euros d'exposició a deute grec (principalment en deute privat), BNP Paribas uns 700 milions, Commercebank uns 400, Deutsche Bank uns 300 i Sogen uns 300. Per sort, Espanya sembla estar al marge de aquesta situació.

Com a conclusió, l'impacte d'una sortida de Grècia de l'euro en els mercats financers és impredictible. Però, tot semblar indicar que seria petit, en descafeinarse el deute que va passar de mans privades (bancs) a mans públiques (Banc Central Europeu i ESFS). Com a ens públics significa que qui acabaria pagant serem tots nosaltres, que actualment tenim uns 900 euros de deute grec. Sembla que no és molt, potser per això la Merkel n’ha deixat de parlar a la intimitat.

.