Tot sobre el Model 720, la declaració sobre béns a l'estranger

El 31 de març finalitza el termini per fer la presentació del model 720, la declaració informativa de béns a l'estranger. L'entrada en vigor d'aquesta declaració tributària especial va venir acompanyada d'una forta polèmica per una probable col·lisió amb diversos principis fonamentals de la UE.

La nostra professora Carmen Jover, economista i assessora fiscal, ens explica la informació que s'ha de lliurar a hisenda i les possibles sancions derivades del seu incompliment en un vídeo publicat al bloc d'economia i finances Patrimonia.

El vídeo en paraules

El 31 de març finalitza el termini per fer la presentació del model 720, de declaració de béns a l'estranger.

La informació a subministrar es divideix en tres blocs independents, en un han d'informar els comptes, un altre dels immobles, i el tercer els valors, accions, fons, assegurances etc. Si algun d'aquests blocs supera l'import de 50.000€ s'ha de presentar aquesta declaració. Una vegada presentada, només s’haurà de tornar a realitzar-la si algun d'ells ha tingut o alguna cancel·lació o un increment de 20.000€ o superior. El primer any de declaració va ser el 2013, amb informació de les dades del 2012.

Però el preocupant d'aquesta declaració, és el règim sancionador, que inclou tres tipus de sancions:
Si l'administració tributària descobreix béns a l'estranger no declarats, considerés que és renda no declarada, imputable al període impositiu més antic dels no prescrits, amb límit l'exercici del 2012, que va ser l'any d'entrada en vigor de la norma i sense possibilitat d'invocar la prescripció. Doncs bé, aquesta norma atempta directament contra el principi bàsic de seguretat jurídica. És a dir, troben un bé no declarat per una renda obtinguda en un exercici prescrit, suposem per exemple l'any 2000, que jo havia guanyat la prescripció ja en el moment d'entrada en vigor de la norma, i perdo el dret a aquesta prescripció quan era ja un dret guanyat i reconegut? Doncs si.

I la sanció directa és del 150%, que atempta contra qualsevol regla de proporcionalitat i pot fins i tot ser considerat com a confiscador. Així per exemple, em troben un compte no declarada amb un milió d'euros que em imputar si sóc persona física a la base imposable general de l'IRPF, i hauré tributar al tipus impositiu corresponent, suposem un 50%, és a dir la quota serà 500.000€ i la sanció del 150%, de 750.000€, més del que tinc!

Sanció per inexactitud o falta de declaració de 5.000€ per dada, amb un mínim de 10.000€, clarament excessiva.

El tribunal europeu es pronunciava fa uns dies indicant que va a analitzar la legalitat de les dues primeres sancions. Mentrestant, aquestes normes es troben absolutament vigents i totalment aplicables.

.