La UPF escala posicions en el rànquing de Xangai

L'edició 2015 de l' Academic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com el rànquing de Xangai, situa la Universitat Pompeu Fabra dins la franja que va de la posició 201 a la 300, un resultat que millora el de l'edició anterior i que consolida la seva progressió en aquesta classificació.

La UPF, que en les dues darrerres edicions es trobava en la franja que va del 301 al 400, destaca en els camps d' Economia i negocis (en el qual se situa en el segment 51-75) i Ciències de la Computació (151-200), així com en l'àmbit de coneixement de les Ciències Socials (101-150), unes posicions que repeteixen les aconseguides en l'edició 2014.

Evolució de la UPF dins el rànquing. FONT: ARWUSegons l' ARWU, la Universitat de Barcelona (UB) es troba entre les 200 primeres institucions del món, mentre que en la mateixa franja que la UPF (201-300) hi trobem les universitats Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid i Complutense de Madrid. En el segment inferior (401-500) apareix la Universitat Politècnica de Catalunya.

El Centre for World-Class Universities i l'Institute of Higher Education de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina) elaboren des de l'any 2003 aquest informe anual, que revisa la producció científica i acadèmica de més de 1.000 universitats.

A través de la seva pàgina web, mostren els resultats dels millors 500 centres universitaris de tot el món, d'acord amb indicadors bibliomètrics sobre l'activitat acadèmica i de recerca, i publiquen les dades desglossades en cinc àmbits de coneixement ( (broad subject fields)  i cinc camps (broad fields).

Hegemonia de les universitats nord-americanes

Com en anys anteriors, són les universitats nord-americanes les que copen els primers llocs de la classificació: Harvard, Stanford, l' Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la Berkeley University of California.

Des que es va crear el rànquing, les universitats dels EUA mantenen l'hegemonia: de les deu primeres universitats, vuit són dels Estats Units. A més de les esmentades, hi trobem les de Princeton, el California Institute of Technology, i les de Columbia i Chicago. Les altres dues són britàniques: Oxford i Cambridge.

Sis indicadors per elaborar el rànquing

Els indicadors utilitzats (aquest rànquing no avalua la productivitat científica i dóna molta importància als premis i reconeixements acumulats en el temps) i el seu valor relatiu són els següents: Alumni (10%): nombre d'antics alumnes que tinguin un premi Nobel o una Fields Medal; Award (20%): professors en actiu amb premis Nobel o Fields Medals; HICi (20%): recercadors altament citats a l'ISI, considerant les 21 categories en què es classifiquen les publicacions.

Els altres tres indicadors són l' N&S (20%): articles publicats en les revistes Nature i Science els darrers cinc anys; el PUB (20%): publicacions científiques indexades al Science Citation Index Expanded (SCIE) i al Social Science Citation Index (SSCI) de l'ISI; i finalment, el PCP (10%): introdueix un factor de correcció dels anteriors en funció de la dimensió de la institució mesurada a partir del professorat equivalent a temps complert.

.