Josep M. Casasús pren possessió com a nou síndic de Greuges de la UPF

El catedràtic emèrit de la UPF, Josep Maria Casasús, ha pres possessió com a síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra, en un acte que ha tingut lloc a l'avantsala de la Sala de Reflexió del campus de la Ciutadella.

El que ha estat director del Màster en Direcció de Comunicació de l'UPF-IDEC substitueix en el càrrec Paz Battaner, catedràtica emèrita de la UPF, que ha exercit el seu mandat des del mes de maig del 2008.

L'acte, en el qual han assistit diversos càrrecs acadèmics i de gestió de la Universitat, familiars, amics i companys del Departament de Comunicació, ha començat amb una benvinguda a càrrec de Jaume Casals, rector de la UPF. A continuació, Paz Battaner ha pronunciat unes paraules: "El síndic ha de ser un mediador que ha de tenir en consideració accions que són vistes com a injustes", ha afirmat. En referència al doctor Casasús, la professora Battaner s'ha ofert a transmetre-li l'experiència que ha adquirit al llarg d'aquests anys.

Seguidament, el secretari general de la Universitat, Pelegrí Viader, ha llegit la diligència de presa de possessió de Josep M. Casasús, que va ser nomenat durant la sessió de Claustre de la Universitat que va tenir lloc el 12 de març del 2015.

Josep M. Casasús durant el seu parlament, acompanyat del rector, Jaume CasalsEl doctor Casasús, un cop signada la diligència, ha pronunciat unes paraules, en les quals ha reforçat la idea del síndic de Greuges com a figura de mediació de la institució, que ha d'atendre els greuges interns i externs de la Universitat. "Em poso a disposició dels responsables acadèmics per tot allò que faci falta", ha afirmat.

Josep M. Casasús ha continuat el seu parlament amb tres referències personals. En primer lloc, ha esmentat Llorenç Gomis, primer síndic de Greuges de la UPF i director de la seva tesi doctoral, amb qui tenia moltes afinitats; en segon lloc, la seva dona, present a l'acte, i en tercer lloc, Paz Battaner. El nou síndic ha acabat la seva intervenció amb una cita de Ciceró: "Adulescentes senum praeceptis gaudent, quibus ad virtuta studia ducuntur".

Jaume Casals, en el parlament de clausura, ha agraït la tasca feta per Paz Battaner: "Veig que és una feina que un es pren amb un compromís personal molt alt", ha emfasitzat. En referència a Josep M. Casasús, ha destacat que es tracta d'una persona que ha fet un treball extraordinari de conjuminar la diversitat en les èpoques que es va ocupar del Departament i de la Facultat de Comunicació: "Si ara vol ser síndic de Greuges, això fa augmentar la meva confiança", ha conclòs.

Un acadèmic amb un estret lligam amb els mitjans de comunicació

Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 1944) és periodista i catedràtic emèrit a la UPF. Llicenciat en Dret, es va doctorar en Ciències de la Informació a la UAB amb una tesi sobre Josep Pla mereixedora del premi extraordinari de doctorat. Va fundar els Estudis de Periodisme de la UPF, universitat en la qual ha exercit com a degà i director de departament, entre altres càrrecs. També ha dirigit el Màster en Direcció de Comunicació de l'UPF-IDEC.

El doctor Casasús ha mantingut un estret lligam amb els mitjans de comunicació en la seva tasca com a periodista i com a acadèmic. En el camp periodístic, destaca la seva àmplia trajectòria a La Vanguardia, primer com a secretari general de la redacció (1983) i, posteriorment, com a sotsdirector, defensor del lector i editorialista. D'altra banda, la seva aportació al món acadèmic inclou més de cent articles en revistes de recerca i divulgació.

La seva trajectòria l'ha fet mereixedor de diversos guardons, tant en el món del periodisme, amb els premis Avui (1979), Gaziel (1986) o Joan Mañé i Flaquer (1988), com en el món universitari, on ha rebut la distinció Jaume Vicens Vives, del Consell Universitari Català, concedida a la qualitat docent universitària; i el Premi a la Trajectòria Docent atorgat pel Consell Social de la UPF. L'any 2011 el Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi a petició de diverses persones i d'entitats culturals i cíviques.

.